Instruments per lligar

Pregunten a la ràdio si toquem algun instrument. Suposo que no serveix o no val dir la flauta que tocàvem al col·legi, per obligació. Hi havia qui tenia un petit orgue que ara seria impossible tocar, més que res per la dimensió actual dels nostres dits.

No és una hipòtesi, és una realitat, viscuda i patida. Quan toques un instrument, lligues més! Si si, és així. Sé que és trist però és cert. Sempre he vist gent que toca la guitarra i sempre aconseguia reunir molta gent al seu voltant. I lògicament, quanta més gent hi ha, més probabilitats que algú s'acabi "enamorant". Que si et dedico una cançó, que si canto una lenta, que si vols que te la toqui....

A mi també m'hagués agradat saber-ne. Però no em van deixar. El primer que et passa pel cap és això de lligar (potser tinc un trauma!) però amb el cor a la mà m'hagués agradat tocar un instrument per poder cantar. Crec que és inevitable estar tocant i no cantar, a no ser que no t'agradi però deu ser molt difícil no arrancar a fer-ho.

Ara sé que no hi ha assignatures impossibles. Et poden semblar més fàcils o difícils, depèn de les aptituds de cadascú però en gran part, el professor que te les ensenya en té gran culpa de l'èxit o el fracàs. Mira, si un professor que vaig tenir hagués estat bo, ara sabria vietnamita. Si si, vietnamita, l'idioma. Vaig apuntar-me a USA a un curs però el professor resulta que no ho era, i com que era un aficionat vam perdre l'interès. Igual que el de "Física y Química", el de Literatura, el d'Història.

O com una professora de música. Ma mare ens va apuntar amb mon germà a aprendre'n. Anàvem a casa d'una veïna del carrer del costat que potser en sabia molt, de música, però de motivació no gaire. Ens fotia cada calbot!! Quan no encertàvem el Mi sostingut....calbot! Que no entenies la clau de Fa, i mira que els anuncis de Fa sempre m'han motivat, calbot. Potser va tenir un mal dia, però això va marcar el meu esdevenir musical. Li vaig agafar por i per això molts dies preferia quedar-me al carrer jugant a futbol. Òbvia dir que ens van desapuntar. Més tard ho vam provar amb l'Enric que estava davant de casa, però el mal ja estava fet i no havia cicatritzat.
És una qüestió de motivar els alumnes. Jo tenia uns dotze anys i si m'haguessin dit que més endavant lligaria més, ara seria tot un professional.

Noo, un gigoló no, un músic.