Trenta quilos

Espera’t un moment que faré una Bonoloto. Ja està, a veure si ens toca.
Has comprat algun número pel Niño?
No, i tu?
Tampoc. N’he vist un ara més xulo, amb molts vuits.

Tenir el número que ha tocat davant teu, mirar-lo, que t’agradi, estar en l’Administració que l’ha repartit, i no comprar-lo.... Potser no era la nostra hora. Crec que mai havíem tingut tant a prop dos-cents mil euros.
No passa res, segur que no m’hagués tocat perquè a la nit, ens vam posar a l’esquerra de la cavalcada per poder veure bé al Baltasar i el tio només va que mirar a la dreta.
Quan ja ha passat és molt fàcil opinar i predir.

Avui comentant la jugada mentre prenia el cafè amb llet, una dona del meu costat ha dit que total 200.000 euros no és res, 30 quilos els té tothom al banc. Jo no conec a ningú del meu entorn que tingui tants diners. Però no 30, ni 30 ni 5. Tots vivim al dia, no estalviem perquè no podem, i no tenim ni grans capritxos ni “lujus” per això quan penso en què podia haver guanyat un dècim i fotre-li un pal a la hipoteca.... El de la barra i jo ens miràvem flipant. Cap dels dos tenim un entorn tant luxós, ni estalviador.

Crec que amb aquest comentari queda demostrat que la dona té afany de protagonisme, de ser més que ningú, de sentir-se superior. Jo sabia que tot el que fa ella és millor, la seva família és millor i que són els millors esportistes del poble, que els nens van súper ben vestits sempre, que el seu Christmas és súper xulo que li fa un professional... Escolta, que potser si que els té i jo aquí rajant gratuïtament. Però diria que si els tens, no fas comentaris així. Jo pels Reis no els porto mai roba, no, joguines que és el que necessiten. El meu gran té 26 jocs de la Wii, 26!

No he gosat preguntar si són jocs originals.