04 de gener 2010

X

Sona el telèfon. David, és per tu. Si? Nooooo. Marxo. Entro al cotxe. Ploro molt.
Passen ràpid, molts dies, anys. Quantes coses. Balanç positiu. Només n’esborraria una. La de fa 10 anys.


Segueix-me. Guia’m.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada