01 de gener 2010

Bàscula

De moment no tinc res, per tant no trobo a faltar res. Tot el que tingui a partir d'ara serà per sumar. Així ho espero.

El resultat pot ser vuit però ser insuficient. Inevitable és mirar enrere. Provaré de no fer-ho en excés. El passat em perjudica. Em perjudico si el miro. Poden ser molts cops i alhora sentir-te parcialment buit. Dependrà de l'esforç. Del meu esforç. No em preocuparé, un any més, per coses que no depenen de mi exclusivament. Les que sí en depenen, les faré. Les altres les hauré de valorar en arribar a la fi, valoració que sí controlaré.

Depèn de mi tenir elements, dades i no sentiments, valors objectius i no sensacions. Són fredes, seran fredes però irrevocables. Ningú les podrà obviar. Portaré un control, m'ajudarà a valorar. Tot és una xifra, les xifres ens marquen, ens segueixen, les creiem, fonamenten. Se n'han de tenir de parells i de senars. De grans i de petits. També vull no tenir-ne . Ni massa ni pocs. Vull tenir uns números equilibrats.

La vida és un número.
La vida és un equilibri.

1 comentari:

  1. Després d'una apreciació haig de rectificar. Quan parlo de sentiments em vull referir a sensacions, a quelcom inconcret, a aquell feeling que tens però sense saber del cert si ho és o no.

    ResponElimina