Un negoci de la llet

Que si home que si, que ja sé que tu ets, que tu has fet, que tu tens, que tu saps però que vols que et digui, no m’hi acabo d’acostumar. Això de tenir tan a prop una persona tan tan taaaaan important i amb tant coneixement em supera, em bloqueja, jo tinc un esperit més senzill, més humil, com t’ho podria explicar, crec que si et dic que sóc una persona amb uns altres valors la teva intel·ligència sabrà copsar tot el significat i per damunt de tot sabrà trobar i veure tot el que ens diferencia.

A mi no em fa res reconèixer que un tema no el domino ni dir que no he estat en tal o qual lloc. Vaja, fins ara no ha passat res, però si que és cert que a mida que les meves filles vagin creixent potser em perdin el respecte quan els digui que son pare no sap diferenciar el caviar Beluga i el Sevruga (no els penso dir que no m’agrada i espero que tu tampoc em descobreixis el secret. Cremallera)

Fa uns deu anys vaig tenir un am.., vaig tenir company de feina que tenia una botiga d’esports.

-Que com va la botiga? Bé, va bé, a veure si un dia t’hi passes. Umm, no ho crec, em cau una mica lluny, seixanta quilòmetres és massa.

Al cap d’un temps un bon amic meu i conegut d’ell em va dir que havia tancat la botiga. La versió oficial és que va tenir un comprador i la va vendre a contracor però que era una oportunitat que no podia deixar passar, és el que tenen els negocis, que de vegades t’has de desprendre de coses que rutllen per engegar-ne d’altres que aniran millor.

La versió real és que no venia ni un tee.

M’agradaria estar amagat i observar-los quan estudien per saber on guarden els manuals. Perquè aquesta gent ha d’estudiar cada dia, no pot ser natural. Segur que has de tenir unes fitxes que et diuen què fer, els mots a emprar, tot ben endreçat en uns carpesanos amb títols fets amb dymo.

El que si sé és una cosa: les respostes que no saben les troben aplicant la cuenta de la lechera.

 

 

 

El ciclisme m'ha fet valent.

Tot són anades i vingudes. Acaba passant en qualsevol tema tot i que n'hi ha en els que passa més ràpid i sovint que no pas amb la freqüència meteorològica dels darrers temps. Intento no oblidar-ho mai, tenir-ho sempre present per quan venen mal dades poder estar preparat tot i que també com a mecanisme per no deixar que m'afecti més del necessari.

El curiós de tot plegat és que et pots tornar una mica bruixot, hi ha moments en què pots arribar a endevinar els fets, a preveure'ls. I això ajuda molt, vaas amb una tranquilitat per la vida que genera enveges de les grosses. "Tu ets un passota!" hi ha qui em recrimina enfadat, però com que ja el veia venir li explico amb aquella pausa que els que tenen raó empren i molesta taaant, que treuen foc pels queixals.

L'avantatge de no oblidar que tot és cíclic és que pots prendre partit, pots intuir com aniran les coses i pots anar treballant, anar mirant, observant, i quan arriba el dia ja tens la resposta que més et convé. "Que no nos embauquen, no nos dejemos enganyaaar" que deia aquell.

I això sobretot m'ha donat un valor que fins ara no tenia i que em pesava a l'escrot sobremanera, he deixat de tenir por. Vejam, una mica encara en tinc, sempre queda "algu" però estic molt satisfet perquè he estat en situacions en les que històricament havia actuat d'una manera i ara hi actuo d'una altra.

Escooolta, i he dormit béeee, ehh!

Queixes

Tinc la sensació que a mida que vaig creixent, a mida que van passant els dies, a mida que visc certes situacions, em torno més crític. Fins ara hi havia coses de les que no em queixava. Ara em queixo sovint, no me n'amago, no deixo passar res sense un comentari. He començat als bars i restaurants on ja no accepto una merda de cafè i on la majoria de cops no el prenc tot i que l'acabo pagant en moltes ocasions.

Tampoc me n'estic quan demano una canya de cervesa i afegeixo "però tira-la bé ehh!, amb la crema" provocant que el cambrer em pregunti quan la porta si està bé per així jo dir-li que no. Perquè us prometo que la majoria de la gent no té ni puta idea de tirar una bona cervesa. Ho sé perquè me n'han ensenyat la gent d'una cervesera i ho comprovo a diari.

Em fa pensar que hauré de controlar les queixes si no vull acabar com un avi "cascarràbies".