Un negoci de la llet

Que si home que si, que ja sé que tu ets, que tu has fet, que tu tens, que tu saps però que vols que et digui, no m’hi acabo d’acostumar. Això de tenir tan a prop una persona tan tan taaaaan important i amb tant coneixement em supera, em bloqueja, jo tinc un esperit més senzill, més humil, com t’ho podria explicar, crec que si et dic que sóc una persona amb uns altres valors la teva intel·ligència sabrà copsar tot el significat i per damunt de tot sabrà trobar i veure tot el que ens diferencia.

A mi no em fa res reconèixer que un tema no el domino ni dir que no he estat en tal o qual lloc. Vaja, fins ara no ha passat res, però si que és cert que a mida que les meves filles vagin creixent potser em perdin el respecte quan els digui que son pare no sap diferenciar el caviar Beluga i el Sevruga (no els penso dir que no m’agrada i espero que tu tampoc em descobreixis el secret. Cremallera)

Fa uns deu anys vaig tenir un am.., vaig tenir company de feina que tenia una botiga d’esports.

-Que com va la botiga? Bé, va bé, a veure si un dia t’hi passes. Umm, no ho crec, em cau una mica lluny, seixanta quilòmetres és massa.

Al cap d’un temps un bon amic meu i conegut d’ell em va dir que havia tancat la botiga. La versió oficial és que va tenir un comprador i la va vendre a contracor però que era una oportunitat que no podia deixar passar, és el que tenen els negocis, que de vegades t’has de desprendre de coses que rutllen per engegar-ne d’altres que aniran millor.

La versió real és que no venia ni un tee.

M’agradaria estar amagat i observar-los quan estudien per saber on guarden els manuals. Perquè aquesta gent ha d’estudiar cada dia, no pot ser natural. Segur que has de tenir unes fitxes que et diuen què fer, els mots a emprar, tot ben endreçat en uns carpesanos amb títols fets amb dymo.

El que si sé és una cosa: les respostes que no saben les troben aplicant la cuenta de la lechera.