30 de març 2010

Leonardo

No puc parar de pensar en fer coses, sóc i estic en un moment inquiet, només voldria fer coses molt diferents a les habituals i que sumen 8 hores. Vull escriure un llibre, dibuixar, pintar, fer bricolatge. Tantes coses que fins i tot m'he posat nerviós en algun moment. Voldria tenir temps per fer de tot. Òbvia dir que si tingués la butxaca plena les faria totes.

Acabo un potet d'homeopatia. Li trec els adhesius de la marca. És taronja. Podria fer una estanteria? M'agradaria crear coses i vendre-les al Vinçon. També faria fotos i muntaria una exposició, editaria un recull.... Llegir, vull llegir més. Ara estic amb el Bulevard dels Francesos del Ferran Torrent. M'agrada molt. Hi subratllo les paraules que desconec, en busco el significat i les escric. Penso que deixa de ser un llibre normal i que serà personal quan les meves filles el trobin quan siguin més grans.

No sé si és normal tanta ebullició creativa però coincideix amb l'inici d'aquí a una setmana de les classes a la Universitat. Segur que és per això, ara que veig que aniré més de cul, vull fer moltes més coses.

19 de març 2010

Discreció

M’estava dret eixugant el cap i just un paio s’asseu al davant. Agafo la camisa i me’l trobo cordant-se les sabates però en contra del què considero normal en aquests casos – diguem raro – en lloc de cordar-se els cordills, el tio descarat m’estava mirant el meu cordill. Si si, el meu penjoll, els tictacles que diu ma filla petita.

Però què mira aquest tio! Serà descarat el paio. Si si si, tots mirem, ja ho sé. Mirem cuixes, pits, braços, panxes i també tictacles, per buscar nova autoestima. Jo també miro, no ho negaré, però d’una altra manera òstia, sense salivera! D’acord que sóc relativament nou, una cara nova però no per això m’has d’intimidar, collons!

N’hi ha que es passegen alegrement, que es toquen, es miren, que van apretant tant que un dia es cagaran a sobre. És molt divertit veure les actituds que tenen alguns. Ja me'ls imagino a la platja. Uns anem a la dutxa i tornem sense més, com si fóssim a casa, sense exhibicions. D’altres, de la meva quinta tenen vergonya i semblen iaies del passat, tapats en tot moment i movent el cap a dreta i esquerra, observant que ningú els mira. Van tot tapadets a la dutxa tot pudorosos.

Darrerament he vist un actor i un presentador de telenotícies. Jo faig com ells, per sentir-me millor i si de pas perdo pes, perfecte. L'únic denominador comú que tenim tots els que hi coincidim és una certa força de voluntat, perquè no fotem, prefereixo estar en una terrasseta de la Rambla Catalunya menjant tapes que no dalt una cinta corrent.

Saps què, que potser compro una màquina vibratòria, un VibroPower perquè diuen que 10 minuts vibrant és com una hora corrent. Perfecte, és el que necessito. Poc temps invertit i grans resultats. I més barat que una liposucció.

Deixaré d'anar-hi, vibraré unes setmnes i quan torni, es cagaran.

16 de març 2010

Conilla

La Valèria ens explica que estava al pati jugant i s'ha acostat una nena que no coneixem.

I què li has dit?, pregunta la Jana.
Li he dit, que quieres que tu no me conejas.

Per una part m'agrada veure que ma filla pensa en català però per una altra veig que deu ser una cosa genètica dels catalans el canviar d'idioma.

Espero ajudar a canviar aquesta dinàmica.
I qui sap si la història.

12 de març 2010

Animal pobre

Estem veient la notícia que una esllavissada s'ha emportat tot un poble a Uganda. Fa molta pena veure-ho. Ho comento en veu alta.

No hi ha dret, a sobre que són pobres es desfà la muntanya i se'ls emporta el poc que tenen.

Es veuen les imatges de gent amb pic i pala buscant cossos sense vida enterrats sota el fang. La Jana ho pregunta i ho explico. Es veu semi enterrada una vaca cap per avall.

Què és això?
Una vaca.

(silenci)

Les vaques són pobres, papa?
Ummmm, si.
També són negres?
Jajajajaja

Adoro aquesta creativa innocència.

09 de març 2010

Nevada

La gent és molt exagerada, poc previsora i poc comprensiva en dies com ahir.

Quan el cambrer et diu que vigilis amb el plat perquè crema, què fas? El toques i et cremes? O vigiles? Quan avisen de la presència d'una plaga de meduses, et banyes tranquil·lament?

No som un país on nevi a nivell del mar. Per això van avisar del risc de nevades importants i que si quallava podria provocar algun incident. I va nevar i força en poca estona. I se'n va liar una de bona. No estem preparats per a rebre nevades com imagino que a Finlàndia no ho estan per tenir temperatures superiors a 35ºC.

A les onze del matí queien uns flocs petitons. A la una del migdia eren més grans però encara no quallaven. A les 15h nevava fortet i emblanquinava tímidament. A les 16.30h vaig decidir anar cap a casa després de visitar un client. Costava caminar pel carrer i el cotxes començaven a col·lapsar els carrers. Primers accidents.

Vaig agafar el tren a les 17:15h i abans de les 18 ja estava a casa. Normalment a aquesta hora no hi ha gent al tren. Ahir estava petadíssim. Vam anar drets i molt apretats. Doncs la gent no parava de queixar-se de què els vagons eren simples i no dobles, de la poca previsió del Govern, que no es pot tolerar que es comprin trens petits, que ja està bé.... i no sé quantes coses més.

Si hi ha d'haver trens de dos pisos, d'on els treuen, d'una altra població? Els compren al Makro? Van avisar divendres que nevaria fort el dilluns. Els podien haver portat en avió des de Massachussets collons! Ah no, que l'ample de via no és el mateix. La qüestió és queixar-se.

Com que no som un país on nevi així, no tenim màquines llevaneu als xamfrans dels carrers. De fet, van avisar que no anéssim a la platja per possibles grans onades, com les que van impactar un creuer i van matar dues persones, i malgrat tot vam veure com un imbècil feia surf a la platja.
Aquest matí he sentit a gent que deia que no havien sentit que havien avisat de nevades i d'altres que manifestaven obertament que no s'havien cregut els meteoròlegs.

El que hem d'exigir és que es facin les feines de manteniment i modernització de xarxes elèctriques, de clavegueram, de carreteres i no haver d'esperar a què en passi una de grossa i excepcional. No fa molt van assassinar els amos d'un bar. Es veu que feia mesos que el veïnat es queixava de la inseguretat a la nit degut en part a la falta d'enllumenat, de les faroles que no funcionaven. L'endemà de les morts hi havia uns operaris arreglant els llums. Patètic.

Ells han de fer la seva feina i nosaltres denunciar-ho si no es fa. Però hem d'aprendre a ser més cívics, més comprensius i sobretot, fer cas dels professionals.

Prefereixo la neu a la pluja, tot i ser blanca.

02 de març 2010

Nolly, una ovella negra

Fa molts anys em van regalar una ovella de fang. Era marró. El destí ha fet que s’hagi quedat marró i no s’hagi tornat negre, com les altres dues amb les que compartia corral.

El negre pot ser maco. Pocs cops. El negre és sobri. De vegades. Un cavall negre? Preciós. El negre és generalment negatiu. Carbó vol dir malament. Una taca negra no és bona. La roba negra aprima que vol dir que enganya, amaga la realitat. El negre és absència de tots els altres. El negre no té res. Ni la puresa del blanc, ni l’esperança ni alegria. La daga és negra. Llista negra. Pesta negra. Mercat negre. Novel•la negra. Diner negre. Llista negra. Màgia negra.

Al meu corral sempre he respirat uns valors que amb el temps me’ls vaig fer meus, ens els vam fer nostres. No podem ser dolents, entre d’altres coses. No en sabem. I això o s’aprèn de petit o és molt difícil. És com ser infidel. Si de jove tens una parella oficial i d’altres d’amagat imagino que en algun moment has de posar excuses i desenvolupes una habilitat per mentir i que no se’t noti. Per això jo em poso vermell com un tomàquet quan menteixo. Diguem que no tinc pràctica. Per això no podem ser dolents. Perquè no tenim pràctica. Per això tenim escrúpols.

Quan una ovella negra ha tingut problemes amb diverses ovelles del mateix corral, faltant sovint a la veritat i passant per sobre del que faci falta per aconseguir cos€s, no vull ni pensar que és capaç de fer a d’altres que pertanyen a un corral amb qui no té cap vincle familiar.

Oi que la patata podrida la treus del rebost?
N’hi ha uns quants que ja en tenim prou, que no volem saber-ne res més. Sense fer soroll ni faltar al respecte.

Vés a pasturar sola.
I a cagar!