Nolly, una ovella negra

Fa molts anys em van regalar una ovella de fang. Era marró. El destí ha fet que s’hagi quedat marró i no s’hagi tornat negre, com les altres dues amb les que compartia corral.

El negre pot ser maco. Pocs cops. El negre és sobri. De vegades. Un cavall negre? Preciós. El negre és generalment negatiu. Carbó vol dir malament. Una taca negra no és bona. La roba negra aprima que vol dir que enganya, amaga la realitat. El negre és absència de tots els altres. El negre no té res. Ni la puresa del blanc, ni l’esperança ni alegria. La daga és negra. Llista negra. Pesta negra. Mercat negre. Novel•la negra. Diner negre. Llista negra. Màgia negra.

Al meu corral sempre he respirat uns valors que amb el temps me’ls vaig fer meus, ens els vam fer nostres. No podem ser dolents, entre d’altres coses. No en sabem. I això o s’aprèn de petit o és molt difícil. És com ser infidel. Si de jove tens una parella oficial i d’altres d’amagat imagino que en algun moment has de posar excuses i desenvolupes una habilitat per mentir i que no se’t noti. Per això jo em poso vermell com un tomàquet quan menteixo. Diguem que no tinc pràctica. Per això no podem ser dolents. Perquè no tenim pràctica. Per això tenim escrúpols.

Quan una ovella negra ha tingut problemes amb diverses ovelles del mateix corral, faltant sovint a la veritat i passant per sobre del que faci falta per aconseguir cos€s, no vull ni pensar que és capaç de fer a d’altres que pertanyen a un corral amb qui no té cap vincle familiar.

Oi que la patata podrida la treus del rebost?
N’hi ha uns quants que ja en tenim prou, que no volem saber-ne res més. Sense fer soroll ni faltar al respecte.

Vés a pasturar sola.
I a cagar!