M’estava dret eixugant el cap i just un paio s’asseu al davant. Agafo la camisa i me’l trobo cordant-se les sabates però en contra del què considero normal en aquests casos – diguem raro – en lloc de cordar-se els cordills, el tio descarat m’estava mirant el meu cordill. Si si, el meu penjoll, els tictacles que diu ma filla petita.
Però què mira aquest tio! Serà descarat el paio. Si si si, tots mirem, ja ho sé. Mirem cuixes, pits, braços, panxes i també tictacles, per buscar nova autoestima. Jo també miro, no ho negaré, però d’una altra manera òstia, sense salivera! D’acord que sóc relativament nou, una cara nova però no per això m’has d’intimidar, collons!
N’hi ha que es passegen alegrement, que es toquen, es miren, que van apretant tant que un dia es cagaran a sobre. És molt divertit veure les actituds que tenen alguns. Ja me'ls imagino a la platja. Uns anem a la dutxa i tornem sense més, com si fóssim a casa, sense exhibicions. D’altres, de la meva quinta tenen vergonya i semblen iaies del passat, tapats en tot moment i movent el cap a dreta i esquerra, observant que ningú els mira. Van tot tapadets a la dutxa tot pudorosos.
Darrerament he vist un actor i un presentador de telenotícies. Jo faig com ells, per sentir-me millor i si de pas perdo pes, perfecte. L'únic denominador comú que tenim tots els que hi coincidim és una certa força de voluntat, perquè no fotem, prefereixo estar en una terrasseta de la Rambla Catalunya menjant tapes que no dalt una cinta corrent.
Saps què, que potser compro una màquina vibratòria, un VibroPower perquè diuen que 10 minuts vibrant és com una hora corrent. Perfecte, és el que necessito. Poc temps invertit i grans resultats. I més barat que una liposucció.
Deixaré d'anar-hi, vibraré unes setmnes i quan torni, es cagaran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada