15 de gener 2012

Regal

Malgrat les baralles continues, el fons és el més important.
I el fons de les dues és bo, molt bo.

Ahir vam celebrar l’aniversari de la V.
Quan van arribar els amics, la J va agafar la seva gran amiga A i la va raptar. Tots vam estar al menjador excepte elles dues que van estar a la cuina.
Què feu? Estem escrivint una cançó per dedicar-li a la V. I després farem una coreografia. Molt bé.

Abans del pastís la van fer asseure al mig del menjador, mentre tots l’envoltàvem. La V estava amb aquell somriure nerviós d'esperar una sorpresa. Segur que ho recordarà tota la vida.
No hi ha res com regals personals, on hi has posat la teva imaginació, els pensaments, creativitat i sobretot, amor.


10 de gener 2012

Marxa enrere

D’acord, ho he fet malament, però tampoc és tan greu. No n’hi per a tant collons, amb la de coses importants i greus que hi ha per arreglar.

Vols dir que no és més important perseguir els que fan pintades, els que van beguts i molesten, els que canvien el tub d’escapament de la moto i fan massa soroll, els que això i els que allò altre, fins i tot els que llencen pipes a terra i tenen la Rambla com una cort de porcs?
Li hagués dit tot això però no era la meva prioritat.

Passar en uns instants de -300 a 0, fa il•lusió, què vols que et digui.

Davit, estaràs a casa, que et vull portar una cosa per les nenes? Si si, ja pots venir.
Mitja hora després.
Va, que et porto en cotxe fins a casa que vas coixa. No cal home no cal. Si que cal. Però haig de passar per casa teva a deixar-li a ta mare això. D’acord, ara hi passem.



El meu carrer i el de mons pares són paral·lels. El meu puja i el d’ells també. Les dues cases estan separades 150 metres però si hi vull anar en cotxe es multiplica per cinc o sis. Haig de seguir un carrer, baixar per l’altre, girar a la dreta fins la rotonda, fer-la i tornar enrere dins al seu carrer. Si no tinguessin el mateix sentit, seria com anar a peu.
Pugem al cotxe. La tieta remuga. Nen, no cal, que ara hauràs de fer tota la volta. No home no, que faré com tots i com sempre. Aniré marxa enrere.



Pujo el meu carrer, tombo a l’esquerra i quan arribo al cap de l’altre carrer, faig marxa enrere.
Em sembla veure dos policies, han aparcat a dalt de tot, al gual de la Colometa. Estan sortint del carrer, estan mirant una casa, com si hi hagués uns okupes.
Baixo tot el carrer, obro la porta, deixo el que havia de deixar a casa mons pares. Quan surto hi ha un policia esperant-me. Comença l'espectacle.




Vostè sap el què ha fet? Jo no m'ho podia creure, passa per davant nostre i ha fet marxa enrere. Si li dic la veritat he pensat que ens estava xulejant perquè anar tot el carrer marxa enrere són dues infraccions, anar enrere i en contra direcció. A veure, el carnet de conduir.




Li he dit que si, que ho he fet malament, que tenia pressa i que no ho he pensat bé, però no crec que n'hi hagi per tant (ho he pensat). En veure un cotxe de policia i que em demanaven papers, un parell de veïns s'han acostat preguntant que què passava. Res res, no passa res, està comprovant una cosa, marxeu marxeu que no passa res.


Suposo que això l'ha entendrit en veure que hi ha gent que m'estima, que es preocupa per mi. O veure la tieta asseguda dins el cotxe esperant. Sap que li podria posar una multa de 300€? No el multaré, encara no sé perquè però, però.... és que sap el què ha fet? Va marxi, però no ho torni a fer. Gràcies, no tornarà a passar, li prometo.




I res, em vaig pujar els pantalons i vaig marxar en primera fins a casa la tieta.








04 de gener 2012

Suposicions

Hi ha dies que recordes tota la teva vida. Els homes que som més simples (o ximples) solem recordar esdeveniments esportius. Jo molts.

Aquest any m'he adonat que per Cap d'any el meu cervell pensa a estones en les coses que has fet durant l'any, com creixen o els viatges, però també i sovint, en els primers dies de l'any.

Ahir ho vaig recordar i avui hi porto pensant no minuts sino hores. Tinc un rau-rau al cos que va pujant fins als llagrimals a mida que arribem al final de la tarda.

El 4 de gener no hi ha cap final de res, ni de lliga ni d'europa. El puto i maleït
4 de gener va ser el final d'una jove vida i l'inici d'un fastigós record.

Sempre penso quin aspecte tindria, quina relació tindríem, on hauríem anat de viatge, si treballaríem junts. I en certa manera ho he estat fent perque he treballat amb el seu cunyat i he anat amb sa germana de vacances.

De l'estima i apreci que li tinc als seus (i que crec que saben i perceben) espero que ell, des de les altures se n'apropiï d'una part i així em tingui ben a prop.

03 de gener 2012

Mut

Perquè no parla?
Perque és mut.
Què vol dir mut?
Que no pot dir res, cap paraula, cap lletra.

Pensa i diu:

Els muts no poden ploraaaar?


02 de gener 2012

Els Reis

Estan endreçant els armaris. Retiren la roba petita. La posen en una bossa per donar.

-La donarem als pobres, diu sa mare.
-Els pobres estan al mar?
-Al mar n'hi ha però a Gavà també.
-Són els que porten motxilla?
-Alguns si. A més aquest any com que estem més pobres, els reis també ho estan i segur que no portaran tantes coses.

-Doncs això ho fan malament perquè si tens molt t'han de portar poc, però si tens poc com nosaltres, ens haurien de portar moltes coses.

Li queden quinze dies per fer set anys però raona d'una manera!