D’acord, ho he fet malament, però tampoc és tan greu. No n’hi per a tant collons, amb la de coses importants i greus que hi ha per arreglar.
Vols dir que no és més important perseguir els que fan pintades, els que van beguts i molesten, els que canvien el tub d’escapament de la moto i fan massa soroll, els que això i els que allò altre, fins i tot els que llencen pipes a terra i tenen la Rambla com una cort de porcs?
Li hagués dit tot això però no era la meva prioritat.
Passar en uns instants de -300 a 0, fa il•lusió, què vols que et digui.
Davit, estaràs a casa, que et vull portar una cosa per les nenes? Si si, ja pots venir.Mitja hora després.
Va, que et porto en cotxe fins a casa que vas coixa. No cal home no cal. Si que cal. Però haig de passar per casa teva a deixar-li a ta mare això. D’acord, ara hi passem.El meu carrer i el de mons pares són paral·lels. El meu puja i el d’ells també. Les dues cases estan separades 150 metres però si hi vull anar en cotxe es multiplica per cinc o sis. Haig de seguir un carrer, baixar per l’altre, girar a la dreta fins la rotonda, fer-la i tornar enrere dins al seu carrer. Si no tinguessin el mateix sentit, seria com anar a peu.
Pugem al cotxe. La tieta remuga. Nen, no cal, que ara hauràs de fer tota la volta. No home no, que faré com tots i com sempre. Aniré marxa enrere.
Pujo el meu carrer, tombo a l’esquerra i quan arribo al cap de l’altre carrer, faig marxa enrere.
Em sembla veure dos policies, han aparcat a dalt de tot, al gual de la Colometa. Estan sortint del carrer, estan mirant una casa, com si hi hagués uns okupes.
Baixo tot el carrer, obro la porta, deixo el que havia de deixar a casa mons pares. Quan surto hi ha un policia esperant-me. Comença l'espectacle.
Vostè sap el què ha fet? Jo no m'ho podia creure, passa per davant nostre i ha fet marxa enrere. Si li dic la veritat he pensat que ens estava xulejant perquè anar tot el carrer marxa enrere són dues infraccions, anar enrere i en contra direcció. A veure, el carnet de conduir.
Li he dit que si, que ho he fet malament, que tenia pressa i que no ho he pensat bé, però no crec que n'hi hagi per tant (ho he pensat). En veure un cotxe de policia i que em demanaven papers, un parell de veïns s'han acostat preguntant que què passava. Res res, no passa res, està comprovant una cosa, marxeu marxeu que no passa res.
Suposo que això l'ha entendrit en veure que hi ha gent que m'estima, que es preocupa per mi. O veure la tieta asseguda dins el cotxe esperant. Sap que li podria posar una multa de 300€? No el multaré, encara no sé perquè però, però.... és que sap el què ha fet? Va marxi, però no ho torni a fer. Gràcies, no tornarà a passar, li prometo.
I res, em vaig pujar els pantalons i vaig marxar en primera fins a casa la tieta.