Hi ha dies que recordes tota la teva vida. Els homes que som més simples (o ximples) solem recordar esdeveniments esportius. Jo molts.
Aquest any m'he adonat que per Cap d'any el meu cervell pensa a estones en les coses que has fet durant l'any, com creixen o els viatges, però també i sovint, en els primers dies de l'any.
Ahir ho vaig recordar i avui hi porto pensant no minuts sino hores. Tinc un rau-rau al cos que va pujant fins als llagrimals a mida que arribem al final de la tarda.
El 4 de gener no hi ha cap final de res, ni de lliga ni d'europa. El puto i maleït
4 de gener va ser el final d'una jove vida i l'inici d'un fastigós record.
Sempre penso quin aspecte tindria, quina relació tindríem, on hauríem anat de viatge, si treballaríem junts. I en certa manera ho he estat fent perque he treballat amb el seu cunyat i he anat amb sa germana de vacances.
De l'estima i apreci que li tinc als seus (i que crec que saben i perceben) espero que ell, des de les altures se n'apropiï d'una part i així em tingui ben a prop.
Jo també hi he pensat.
ResponElimina