23 d’abril 2009

Oceanic 815

Les patates fregides m'agraden molt.
El peix també.
Potser per això cada cop m'agrada més Londres.

Ahir hi vaig anar, vaig fer un "sube-baja" que dirien el pijus d'aqui quan van i tornen en un mateix dia, en el seu cas a esquiar.

-Valèria, demà no ens veurem perquè marxaré aviat i tornaré tard.
-Ah no, on vas?
-Vaig a Londres, amb avió?
-I es caurà a l'aigua?

20 d’abril 2009

Famós sopar

- David, avui et convido a sopar en un restaurant que m’han dit que fan un Ànec boníssim, i el vull provar per fer-lo al meu restaurant.

Aquesta frase vaig tenir el privilegi de sentir-la varies vegades durant onze estius, canviant ànec per pastís de poma, bacallà, mousse,… en fi, qualsevol plat que servís com a excusa per anar a sopar bé, amb el què implica dir sopar bé a Paris.

Un d’aquests dies, sortim de l’hotel buscant una carreró petit, poc transitat, gens turístic i on es trobava un petit hotelet on als baixos hi havia el recomanat restaurant i que ens faria les delícies de la Nouvelle Cuisine. Òbvia dir que una de les característiques per qui fa un àpat per primer cop a França, és el fet de tenir les taules només separades per uns 10cm, màxim un pam i que per tant es fa difícil no sentir la conversa de qui s’asseu a costat teu tot i que en general, el volum del qui parla és sensiblement inferior en decibels.

-Bonsoir, deux personnes?
-Oui -Fumeur ou Non fumeur
-Non fumeur, “silbuplé”

Retira una taula, passa ell, s’asseu al típic banc sofà que comparteix tota una paret, tornen a posar la taula i llavors sec jo a la cadira que dóna l’esquena al restaurant però de cara a la finestra del carreró fosc i mort.

-Voilà
-Merci

Miro a la dreta i tenim una parella que ja deuen ser besavis. Gairebé no parlen. Només gesticulen. Mmmmm amb la boca, celles amunt, assenyala el plat i mou el cap amunt i abaix, que vol dir: Està molt bo, ho vols provar?

Miro a l’esquerra en diagonal a mi i a la dreta de qui em convida, una senyora americana (vull dir una persona, no una americana d’un dissenyador famós) s’asseu sola esperant la seva parella, que deu ser un home perquè veig una jaqueta gens entallada. Ser que són americans perquè els estampats florits i el mal gust són impropis del restaurant i de la ciutat. Arriba l’home i s’asseu.

Espero uns segons, potser trenta, per mirar-lo. Collons, potser el conec, és només per saber de qui estic envoltat. A més, això ho fem tots i et diria que de manera inconscient, oi?. Si ho sé no el miro.

Quina merda de sopar, de veritat. No vaig poder sopar a gust. Enlloc de fruir dels meravellosos plats que tenia la oportunitat de menjar i abstraure’m per unes hores de l’amanida, hamburguesa amb patates i fruita del Self Service d’on residia, no, res d’això, vinga a menjar-me el cap. El torno a mirar o què? No. Va si, que el vull veure bé. Tota la nit, tota, nosaltres tres (l’àngel, el dimoni i jo) discutint.

Vagi per davant que no m'agraden els homes però diria que no era especialment atractiu. La cara de boig i el vestuari van fer que desitgés mirar-lo, com el que mira un tio guenyo, o el que té una pansa al llavi i no pots parar de mirar la pansa, el nyanyo del cap o la berruga fastigosa.

La veritat és que el meu primer sopar amb el John Malkovich, no va ser molt distès. Però li tinc una gran estima per haver sopat amb mi.

16 d’abril 2009

Trolex

Estem passejant per un barri de Bangkok. Veiem un bolso LV. Val 300€. És una oportunitat que no la podem perdre. Pensa que el de veritat val 4.000€ o més!

Espera que penso. Tic tac, tic tac. És veritat que tenir un producte per menys del 10% és temptador, però jo vull qualitat, no una merda penjada en un pal. I com tot, les merdes també tenen preu, i jo per una merda no pago 300€.
Però 30 potser si. Així ho vaig decidir quan em vaig comprar un Rolex fals preciós, davant del Colosseum a Roma.

Si un amic teu et diu que hi ha una botiga on venen la Yamaha YZF-R1 per 2.000€ de Sevilla, tu hi vas de seguida, o mires de trobar informació del lloc? Jo miraria la web. Ah, no té web! Ja, doncs agafo el tren fins Madrid i cap a Sevilla. Arribo a una adreça, no hi ha rètol ni res. Sembla que estic en un barri marginal gens turístic. M'obren la porta i és un garatge antic ple de furgonetes. M'ensenyen la moto i té tres rodes i volant rodó.

A veure, no m'hi he trobat, però a priori, vull dir, en principi, jo, diga'm desconfiat, no ho veuria clar. I tu?

Doncs hi ha gent que només veu que tindrà una moto per 2.000 i no 15.699€ que costa. Potser serà la parella de les noies que han vingut al Raval a operar-se els pits per 250€. Eren cegues potser? No han vist mai com es fa una operació per posar-te tetes? No han estat mai a un hospital? Potser allà on han anat algun cop, és habitual que tinguin animals voltant.

-Hola, tenia hora per posar-me una funda al queixal!
-Esperi un moment.
-Perdona, com és que hi ha gallines i conills per aquí la consulta?
-Sii, és que el Doctor té una granja de pollastres i li està fent uns empastes a una gallina. És que el gall és molt agressiu i només es menja ell el blat de moro més tendre i clar, al final a la gallina se li ha mig trencat el bec de tant picar el gra més dur.

06 d’abril 2009

La òstia

Fins fa poc, sempre que havia anat a visitar una ciutat en període laborable, havia tingut un sentiment comú: jo volia estar de relax, caminar de manera tranquila per carregar bateries però em trovava amb una ciutat que anava de bòlit, i per tant, no acabava d'aconseguir el què havia pretès ja que de fet jo volia anar amb segona i la ciutat anava amb quarta o cinquena.

A Donostia és diferent. Ja des de la primera mitja hora allí, em semblava que tots els que em creuava també estaven fent turisme. Molta gent passejant, en bici, patins o corrent. Tant dissabte com diumenge molts nanos jugant a futbol a la platja fet que em feia aturar-me mentre sentia un "Va, anem! Que tens mono o què?".

No he sentit gent cridar, ni motos amb tubs d'escapament il·legals sorollosos, ni taxistes emprenyats, ni cotxes tocant la botzina, ni brètols. Tot en un estat d'harmonia que ens ha fet sentir molt a gust. Sens dubte un lloc per viure-hi. Tot a tocar, màxim a quinze minuts caminant.
El menjar? De tot una mica com a tot arreu. Divendres per dinar pintxos molt bons en una plaça del barri Antic. Per sopar al mateix barri, no tant. Ara, l'espectacle va ser dissabte. Per no trencar la línia de la població, els cambrers i maitre del restaurant estrellat, van en sintonia. Dos minuts per agafar-te la jaqueta i guardar-la. Com tot ho fan a càmera lenta!!

Saps que és dinar de 14h a 17h, sortir sense un duro però molt content? Meravellós.

Txangurro Frio y Caliente en Ensalada
Perlitas de Foie y Tapioca con Ensalada

Gambas con Vainas al Fuego de Orujo
Moluscos en la Red del Pescador

Setas con "Pasta al Huevo"
Ravioli de Verdura

Lenguado en el Mar de Coral
Salmonete Integral con Fusili de Salsa

Cochinillo asado con "Bolao" de Tomate y Emulsión de Ibéricos
Lomo de Cordero asado en los Tizones de la Brasa

Gin-tonic en plato
Nueces, Limón y canela en equilibrio

Otra Tarta de Manzana
Chocolate al Cubo con Pistachos

Costa 10 vegades més que menjar quatre pintxos.
Però no només és 10 vegades més bo!

Ha estat un cap de setmana de molta sintonia com ens va comentar el mateix Subijana, tant gastronòmica com espiritual.