Fa temps que ho pensava, ho comentava i ho he fet. Des del passat dia 3 de maig a les 23:45, tot just un quart d'hora abans de fer 40 anys, ja no estic en una de les xarxes socials, he desaparescut de Facebook, m'hi he esborrat.
De moment no tinc ni angoixa ni tremolors, l´únic que noto és que no tafanejo tant i sobretot no deixo que em tafanegin. No veig fotos que algú penja, no m'assabento d'alguna cosa que altra però res crucial. Sé que a la llarga molta gent acabarà donant el pas perquè superada la fase calenta en la que se t'ompla l'ego pel nombre d'amistats irreals que tens, per si el número puja o baixa, quan te n'adones que els que et diuen coses sempre són els deu o dotze....
A més, m'he adonat que he deixat de fer coses que m'omplen molt més i que tenen fins i tot més reconeixement i que segur que a la llarga em donaran molta més satisfacció, de les que em sentiré molt orgullós, bàsicament pel fet que no em surten de manera natural i m'hi haig d'esforçar.
Per culpa de les xarxes tinc una llibreta a mig acabar o no escric res des de fa temps, no hi dibuixo i que són una de les coses que les meves filles mostren amb més orgull a qui passa per casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada