Un dia a l'hospital

Com ens havien dit, a quarts de vuit estem al hall de recepció. El senyor, que no parla català, ens diu que ja ens avisaran. La noia, que si el parla, ens fa l'admissió. Cinquena planta a l'esquerra al final. A control d'infermeria ens diu que la nostra és la 515. Parla català. Ostres la tele, vaig a demanar que l'activin. Baixo a admissions. Em toca l'altra companya. Hola volia la tele. Son seis euros en cinco minutos la tiene activada quiere recibo? No gràcies. Si no funcionés necessitaré el rebut? Qué, cómo? N'hi ha que saben unes paraules clau com "tele", "gràcies, que s'assembla a grasias" "Déu, que ve d'adéu", i amb això van fent.
Has pujat al Dragon Khan? Doncs fins aquí va ser com fer la cua i fer la primera pujada.
A partir d'ara és l'atracció sencera.

Buenos días. Hola. Bon dia. Bon dia. Le vamo a tomar pressión y la temperatura. Ui, si que lleva ropa! És que fa fred. Como? Que fa fred, frío. Si claro, pero no sé si se la podré tomar. Ves, cuando se lo pones asín, la máquina lo hace solo hasta que pita. A ver, póngase recta porque estos termómetros, como están prohibidos los de mercurio pues se tiene que estar recto, comprende? Piiiiip. Ya puedes apagar. Cuanto marcaba de máxima? No lo sé, no me he fijado. Siento setenta o así, no? Si, más o menos, siento setenta dos. Y la mínima? sesenta y sinco, creo. No? Si.

La Cristina i jo pensàvem que eren dues actrius, una veterana i una jove aprenent, que et posava l'hospital amb molt bon criteri per destensar la situació, perquè riguis i et tranquil·litzis una mica abans d'entrar a quiròfan. Però no, són de veritat, treballen en aquell hospital.

La Cristina en una cadira, jo a la butaca i repenjada al llit la Charo, dona propera a la retirada. Darrera seu en segon pla de tot l'aprenent. Le voy a haser algunas preguntas importantes. Edad Alguna enfermedad? Hay algo que no le guste de comida? Nada? Alergias?Algún metal? Llevo un Diu. Como dise? Me está preguntando si llevo algun objeto metálico? No, si tiene alergia a algún metal. No lo sé. Objetos metálicos? El Diu. Cómo? Cómo qué, cómo se pone? Vaig estar a punt de dir-li Pues por la figa, por donde va a ser, pallussa. Bueno, las operasiones? Es que es muy importante apuntarlo todo. Di-u. Qué más? Dos cesáreas. Operasion de la rodilla, de cual? Muy bien, la de-re-cha. Me pusieron un cuncher a raíz del accidente y son dos operaciones más, para ponerlo y para sacarlo. Claro claro. Un qué? Y se escribe tal cual? Cung-sher. Llevo aparatos en la boca. Son fijos? Si claro. Muy bieeeeen, pró-te-sis fi-ja. Home, millor po, mejor ponga Ortodoncia porque por prótesis fija igual piensan que lleva una pelvis de titanio, no? Fuma? Esporádicamente. Ya. Otros hábitos tósicos? No. Veo que tiene movilidad buena. Conose su enfermedad? Un teléfono. 6 tal tal tal tal tal tal. No, le falta un 7. Como? Si, que ha apuntado un número de menos. Ah siii? Si. Este es suyo? No es mío, diu la Cristina. Ah, pero si queremos contactar? Pues ya lo cogeré yo, que estaré aquí con el mòbil, li dic jo. Pero si queremos contactar con Usted (mirant-la) como ya la tenemos aquí en el Hospital pues ya se lo decimos, no?

La Cristina jo i l'ajudant ens mirem aixecant les celles. Jo no puc evitar fa estona prendre notes, estic assistint a una classe magistral. No entenem res. Usted quiere que le de mi teléfono? Si mejor, por si hay algo. La miro i li dic. Tal tal.... Esto debe ser un móvil, no? Como empiesa por 6... Bueno, ahora le explicaré como funsiona la cama. Flecha para arriba es para subir.... Cristina, l'ajudant, trae un traje de gala para que se lo pueda poner. Le daremos gorro, bata y braguitas.

Marxen. La Cristina i jo no podem evitar rememorar el que acabem de viure i riem molt. Ajuda a destensar-la.

Entra l'ajudant i pregunta: Exactamente que te hacen en la rodilla? No, no, que no me operan de la rodilla, me hacen....

Collons, quin parell. La putada és que l'ajudant no aprendrà moltes coses de manera correcta perquè amb la professora que li han posat... De fet, va entrar a posar-li aquell braçalet típic dels hotels del carib i no sabia com es posava. Sort que nosaltres hi hem estat i sabem com es posa perquè sinó encara estaríem a l'habitació.
Encara una altra; avui al matí entra l'ajudant a portar-li l'esmorzar i al deixar la safata li llença per terra el got amb les pastilles. Toma, ya está. No, no està falta una. No ya les he recogido todas. No falta una te digo, eran tres. La Cristina mou la manta fent-la volar i en cau una tercera. Ah si, tenias razón. Vaya dia que llevo, vaya dia. Més aviat vaya dos dias guapa!

Entra la doctora que ha operat, molt simpàtica i catalana. Es veu que tot l'equip del quiròfan parlava català. És una dada més.

Ahir van passar 6 infermeres diferents, comptant les dues actrius principals. Una acaba parlant català al final de l'estada a l'habitació si és que dir Bona nit es considera parlar una llengua. Les altres cinc no i més quan tres explícitament em diuen que no entiende que le hable en castellano.

De moment anem 8 a 2. Baixo a la cafeteria. Bon dia, un cafè amb llet. Sólo? Si. Em posa un cafè. He demanat un cafè amb llet. Qué? Que he pedido un café con leche. Yo le pregunté si sólo. Si, yo he dicho que solo quiero un cafè con leche, que no quiero nada más. No no, yo le pregunté si quería un café solo. No, vull un café con leche. Els altres tres sud-americans miren la conversa posicionats clarament a favor de la col·lega, de feina i de país.

Els números no enganyen: 12 a 2.

Vaig tenir el sentiment, la sensació i en contra del que diuen més enllà de l'Ebre d'estar perseguit. Gràcies a Déu sense bisturí a la mà.