A la merda

Avui he engegat a la merda al meu jefe. Que no òstia que no, que no l'aguanto més, que parla malament, és un porc, que no té respecte per res ni ningú. Porto treballant en un projecte tot un mes i avui se'm posa al darrera, com els professors en un examen i em diu que quina merda de gràfic és això que he posat. I sense saber res em diu que està malament.

Està malament, què vols dir? Que si, que està malament. Tan inútil ets que tampoc entens què vol dir malament?, m'ha dit mentre marxava per la porta.

He obert la porta del balcó que tenim i he respirat profundament per no plorar, que això no es pot fer mai, sinó encara pensen que ets dèbil i que tenen raó. Ja fa massa temps que dura això i no es pot tolerar. I com que també és molt important la salut, he decidit anar a dir-li el que ningú s'atreveix a dir-li, que tots diuen amén al què ell diu, estan acollonits i callats no aconseguirem res.

M'he armat de valor i he entrat al seu despatx. Li he explicat a les meves companyes i m'han dit que si m'havia begut l'enteniment, que si ho feia em fotria al carrer immediatament, que perquè no ho comentava a casa, a veure què opinen els meus pares... PASSO, ja no puc més, al final em costarà la salut, els he dit.
Si si, la salut és el més important, nosaltres et recolzarem perquè a més, és que tens raó, deien elles. He entrat i abans de dir-li que volia parlar amb ell, l'he vist enganxant un burilla a la cadira, el molt porc.

Plego. Què? Què passa, que ets tan imbècil que no entens la paraula plego? Que me'n vaig, que no et soporto més, que ja t'ho faràs, que ets tan llest que no necessites gent com jo, i que et quedaràs sol, tard o dora, que ja t'ho trobaràs i que a més a més........

Tin ton tan, propera parada Gavà.

Estic desitjant trobar-me la noia i preguntar-li com va acabar tot.