Valèria actriu

Si segueix aquest ritme la Valèria serà actriu i de les bones.

Fa un parell de dies va deixar marcada la cara de la Jana amb una esgarrapada sensacional. El càstig ha estat per una part tot el que li ha dit tothom, recriminant-li el que havia fet, i per l'altra no deixar que fes res de l'habitual. Puc sopar al menjador amb vosaltres? No, tu sola a la cuina. Puc mirar una mica la tele? No, acaba de sopar i a dormir ara mateix.

Ahir a la tarda es va posar a plorar i em deia que l'agafés. No t'agafo, camina. Estic cansada. M'és igual, ja arribem. És que no em fas cas, no em parles, ets tonto? T'agrada que et facin cas oi? Si. Doncs a nosaltres també.

Després de sopar la porto al llit després de molts intents per quedar-se amb nosaltres al sofà amb mètodes com miradetes, plors, gemecs.... Papa, no tanquis el llum. El tancaré, per dormir es tanca el llum. Bona nit. No el tanquis. Si, el tancaré. M'és igual, el penso obrir. No l'obris. L'obriré. Ja t'he avisat. I tant que el va obrir. Quins pebrots que té, m'encanta!

Avui al matí la Jana ha vingut al nostre llit quan ha sentit que ja hi havia moviment. La Valèria normalment també ho fa. Avui no però. M'ha sobtat però no he fet cas. De fet li havia dit que si obria el llum seguiria enfadat.

Abans de vestir-me he anat a veure-la. Ha sentit que anava a la seva habitació, s'ha tapat i s'ha fet l'adormida. M'ha entrat el riure perquè sabia que estava actuant, com en tantes altres ocasions.

Valèria va, que sé que estàs desperta, aixeca't. Has dormit bé carinyo? Vinga va, que has de prendre la llet. Tot acompanyat de carícies, pessics a la galta, alguna pessigolla. I ella immòbil, cap gest, res de res. Increïble! Jo cada cop rient més perquè no podia parar, era molt divertit.

Va, que si t'aixeques et perdono!
S'ha girat de cop, obert els ulls com plats i ha somrigut.

Ha guanyat.
Ens hem abraçat.