Professional

Mesos i mesos pensant en anar-hi, finalment em vaig decidir a provar-ho. M’havia resistit massa temps però ja no podia aguantar més. Eren alguns els que em comentaven que m'agradaria i que tot i ser més car que d’altres, en sortiria content. Ja veuràs quin local més xulo, des de fora no sembla que sigui el què és, però un cop dins et sentiràs molt a gust.

Sabia que era per l’Eixample, més enllà d’Enric Granados. Vaig caminar uns tres carrers per Diputació i per la vorera cantó muntanya. Passats tres o quatre locals on era evident el que s’hi feia a dins, lletjos i barruers, vaig identificar-lo a cent metres gràcies a la descripció de la porta de ferro forjada que havia rebut.

Ets el Davit? Si. Passa, t’estem esperant. Després de quatre passes i de les mirades exploradores de tots els presents a la sala, una jove asiàtica em dóna una bata i m’indica en perfecte català on em puc canviar. Si et vols servir un cafè mentrestant, tu mateix. Gràcies, faré un descafeïnat. D'acord. Ara baixarà.

Hola Davit, vine posa’t aquí. Vaig tancar els ulls i vaig deixar-la fer. No van passar ni tres segons que estava totalment relaxat. Mai havia rebut un massatge previ com aquell, mai me’ls havien remenat així, amb delicadesa, suament, es notava que no era el primer cop que ho feia. Em va dir que era bàsic per un bon final i que en contra del que deien altres professionals, ells ho seguirien fent així. Jo mirava de reüll forçant la vista per provar de veure alguna cosa a través dels miralls, uns miralls enormes que repartits estratègicament permetien no perdre’s cap detall de no ser que aquell dia no hagués badat com un autèntic principiant: no portava les lents de contacte.

Després de massatge vam canviar d’emplaçament i de persona, i vam anar a un lloc on ens podíem veure de fit a fit amb el nou professional i on hi vam romandre ben bé quaranta-cinc minuts, jo amb els ulls tancats per evitar marejar-me provant de veure què em feia. Ja estem, que et sembla? va preguntar. Molt bé, estic molt content. Tornaré, no sé quan però segur que tornaré. Moltes gràcies, ella et cobrarà, tot indicant la noia de la sortida.

Vaig sorprendre’m al carrer mirant-me als reflexos dels vidres o qualsevol cosa metàl·lica per veure quina cara feia. Estava satisfet, fins i tot no em semblava haver pagat un preu quasi el doble de l’habitual. És més, estava content.

Per fi havia trobat un perruquer que dominava la professió.