Ja han passat cinc dies des que va aterrar de cap mentre saltava als llits elàstics durant una festa d'aniversari a La Pineda.El més sorprenent va ser l'actitud del metge que la va atendre, que només li va palpar el front i va considerar que no calia fer cap radiografia. Quan vam arribar a casa i li vaig veure i vaig pensar el que havia passat, vaig tenir una impressió a la panxa que mai abans havia tingut.
Una setmana després el nostre metge de capçalera se'n feia creus de què el metge de l'ambulatori no li hagués fet unes simples proves i una radiografia. Li vam fer llavors, vam veure que no tenia res intern i tots tranquils. El dia de la foto va començar a dir que no veia bé, barrejava colors... una mica curiós tot plegat perquè ho feia amb un aire tot de broma molt divertit. Fins que em vaig posar serio i va veure que no es podia fer bromes amb això. Va resultar ser una estratègia per fer pena, perquè l'abracés i li fes cas doncs feia dos segons mon pare s'havia enfadat amb ella perquè estava jugant amb un got i el va trencar i quasi es talla els dits.
Però com és la Valèria, sempre hi ha una part graciosa en tot plegat, sempre aconsegueix fer alguna broma. El dia que el blau del front va començar a baixar, quan es va llevar ens va venir a trobar dient que no s'havia pintat els ulls mentre es llepava el dit i es fregava les dues ratlles blaves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada