Tampoc pots estar tota l’estona avisant de com ho faries perquè tampoc ens agrada que ens vagin donant ordres constantment, i menys quan som adults. El consell és que davant el dubte, s’ha de dir, i no tenir en compte la resposta emprenyada de l’altre. “Collons, ja ho he vist, que et penses que sóc cec o què?”
Però com tot, hi ha casos i casos. Si veus que ta filla a l’estiu no podrà amb l’ampolla d’aigua i que se la vessarà tota per sobre i es mullarà, doncs no cal dir res ja que també aprendrà fer-ho a poc a poc, i total el sol ho asseca tot.
També hi ha expressions que m’agraden com Aquest noi té fusta de futbolista. O aquesta noia té fusta de tennista. O fusta d’empresari, o del què vulguis. I parlant de fusta. Jo no hi era però més o menys va anar així.
Vols que et porti llenya per la barbacoa i la llar de foc?
Ah si, m’anirà bé. Quin preu té?Tu què has entès? Què has imaginat? Mon pare va imaginar que li portaven un sac de llenya tallada, com la que compres. Que la deixarien amb un braç d’aquells de grua per sobre de la tanca i que nosaltres només hauríem de posar-la a lloc. Vaja, quan m’ho va explicar, jo també em vaig muntar la meva pel·lícula i tenia el mateix guió.
Sense cap mena de dubte, el paio que la va oferir tenia fusta, si si, fusta, però d’inutil. Perquè molt llest no s’ha de ser per enviar això. Fins i tot el tio que la va portar va preguntar que si el paio ja sabia quin tipus de casa era.
Moraleja: Quan us regalin llenya, aviseu que no teniu una serradora, ni que fabriqueu casetes per gos, ni que feu bustos esculpits en trocs de sequoia, ni que feu raids per la Noguera-Pallaresa, ni que voleu fer jardineres gegants de Bricomania, ni menhirs, ni....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada