Pepe

Un cop vaig veure un partit al Parc dels Prínceps entre el Paris Saint Germain i el Sochaux. També vaig veure'n un al Carlos Belmonte entre l'Albacete i l'Atletico de Madrid B.


No sóc seguidor de cap dels quatre equips. Això ja se sap. Per tant, no assistiré mai a cap reunió que facin alguns dels precandidats a president de cap d'aquest clubs. Lògic oi? No se m'hi ha perdut res.


Què val fer un míting electoral, aquests que fan en poliesportius o places de braus? Tot això ho fan per després sortir a la tele? No seria més barat que les teles vagin a cadascun dels despatxos, ells parlin, els gravin i llestos. Més baratet. Menys diners malbaratats.


La gent que va a un míting de CIU, penseu que votarà a CIU? I el que va a sentir el prestidigitador ZP, penseu que votarà al PSC-PSOE? De fet, penseu que un votant del PP aniria a un míting d'ERC?

O sigui, que no caldria que cap d'aquests passés 2 hores davant 10.000 tios perquè ja té el seu vot.


I us imagineu un votant d'ERC en un míting del PP? Jo si.


-Va tio, vamos a Barna a la monumental, que actúa la Década Prodigiosa.
-Joder tio, yo paso, que a mi no m'agrada la Década esta.
-Si hombre, vamos, que no he ido nunca, puede ser divertido y así vemos el ambiente. Además es gratis.
-Esteu com una cabra, quina manera de perdre el temps. Si no me compraré ningún disco de ellos.
-Pero si estaremos poco rato, te lo juro.


Total, que pugem al seu cotxe i els tres anem a la Monumental a veure el concert. Aparquem al pàrking del Bingo Billares. Comencem a arribar a la plaça i veig un color blavós, banderes per tot arreu de tres franges. No entenia res. Els fills de puta dels meus amics m'havien portat a un míting del PP. Fills de la gran puta, que els donguin pel sac als que canten. Jo foto al camp, vaig pensar.


Només recordo que sentia moltes coses, moltes barbaritats de gent que vivia a Catalunya. No puc creure que tots aquells, aquells,....... aquells..... bé, tant és, no vull insultar, que tot aquells vinguessin d'Ávila o Cuenca per dir un lloc plenament pepero. No parava d'observar la gent, com vestien, com xalaven, com els brillaven els ulls als fills de puta....


Només vaig patir un moment quan els meus amics, dos fills de puta (perquè encara ho són, d'amics) van assenyalar-me i van dir plegats:


Eh, que este tio es INDEPENDENTISTA!