Por "ley" no me viene nada.

Jo vaig a treballar serè. No hi vaig begut!
Travesso un carrer, quan el semàfor és verd.
Arribo a un peatge i passo quan la barrera s'ha elevat.
Quan el professor em parlava, jo no li escopia a la cara.
Si em discuteixo amb algú, no li clavo un ganivet al coll.
Tampoc aparco en les places dels discapacitats.

I moltes més coses que faig sense recompensa, no per res, sino perquè és la meva obligació, el meu deure. Sembla que només es parli dels drets.

Jo també he sortit de festa i he begut. Algun cop, potser dos...mil he anat un pèl begut. Però no he agafat el cotxe fins que se m'ha passat perquè sabia el què podia passar i les conseqüències. Ara han fet unes enquestes i un 25% adment haver estat begut tots els caps de setmana (això sense comptar els que han tingut vergonya d'admetre-ho)

Però premiar els que no van borratxos? Què collons significa això? I qui se la peli el premi què, quedarà impune? Això és com si cada cop que les meves filles fan el que han de fer, les premiï.

Va nenes, acabeu-vos els macarrons i després us renteu les dents.
Papa, ja està, ja tinc les dents netes.
Mooolt bé, t'ha tocat un viatge a EuroDisney!

Vols dir que no seria millor aplicar la llei?
Ui, el que he dit! No recordava que en aquest puto país la llei sovint no serveix de res. Si realment s'apliqués tot el que dicta la llei, tot seria diferent.

D'entrada tindríem en marxa l'ESTATUT!