Primer vaig començar amb una web per la Jana, a la que s'hi va afegir la Valèria més tard i que vaig anar fent fins el 27 de desembre de 2006. Després vaig fer la web d'una una amiga pintora, la d'una botiga de mobles i decoració de Castelldefels i la darrera, la d'una casa de turisme rural de Calaceit.També vaig crear-me un perfil professional a Neurona i a Linkedin. Vaig començar aquest blog el dia de Nadal del 2006, i finalment he entrat al Facebook, motivat en part per una proposta a un dels meus clients per estar-hi present.
Després de mirar de trobar-li el què, he vist que és per perdre el temps. A veure, és útil per trobar gent a la que fa anys que no veus o hi parles i saber d'ells, però en general, de què serveix? Si el 80% de la gent que tenim com a amics ja els tenim localitzats, tenim el mòbil o fins i tot els veiem.
Què és, una cursa per tenir quants més afegits millor? Si és així, els que estan en edat universitària guanyaran quasi sempre. Quina gràcia té entrar i dir que estàs fent ara? En David ara està treballant. Ara fent bricolatge. Ara a punt de plegar per anar a dinar. Pensant en quin dia juguem contra Los Molinos....
Que fa gràcia saber que fa una ex-nòvia teva en l'actualitat? Si, fa gràcia saber que és criadora de cargols de mar en captivitat. Però ho podràs saber si escrius tal i com ella ha posat el seu nom i cognom.
Per exemple, poses David Puges i no en surt cap. Poses David Pugés i tampoc. Posaré Pugés només no sigui que el tio s'hagi escrit amb t de Davit. Lluís Pugés Rodríguez és el que apareix. I si poso Puges, sense accents? Carla Guisasola Puges, Pierre Puges, Patty Puges, Milovan Stankov Puges o Laurina Puges Cevenini, entre d'altres fins arribar a 23 persones.
En canvi pose Pugès i en sortim 8. Curiosament una Laia Guisasola Pugès, fet que fa deduir que s'ha germana Carla abans escrita no deu ser tant catalana com ella. Molt útil això dels Facebook.
Ja sé que faré, crearé el Facegrup d'antics alumnes de la SaFa. O la dels veïns del carrer. O agafo la orla de COU o de la Universitat i començo a buscar-los.
Quan arribi a 200 coneguts, paro.
De moment estic en 53, número que per cert em segueix des de fa 11 anys.
Quina raó tens!
ResponEliminaPero aún así, incluso con los amigos que ves a menudo, no hablas siempre de los grupos de música que vas descubriendo, o de los libros, las películas, etc. Y no digamos ya enseñarse las fotos/vídeos de las vacaciones: En mi experiencia, resulta difícil encontrar un rato para montar un visionado si los horarios son poco compatibles, o si las prioridades son otras, dado que no te ves cada semana: salir a cenar o a tomar algo...
Así que pones tus cosas en Facebook, y tus amigos ya las irán viendo cuando puedan.
Yo, todavía me estoy ubicando, y eso que ya llevo unos meses ahí 'dentro'.
No et falta raó. Però llavors perdem el contacte humà, les relacions socials si tot es fa amb tecnologia. Avui m'estudio el teu perfil i quan quedem a la tarda, de què parlem?
ResponEliminaHola, ara a mi tothom em proposa i la veritat ho veig com una incomoditat. A part qué és una manera d'oferir facilment dades, informacions i vinculacions a tercers, no se de moment amb el blog, els emails i les cartes a ploma i el telèfon ja vaig fen...Salut i guerra als coloms!
ResponEliminaMarcel·lí