El llum

Després de 10 minuts de rabieta i de plorera i d'estar enfadada amb mi, ve a buscar-me amb els ulls encara encesos, vermells, humits i mig tancats, buscant una paraula amable i reconciliadora.

-Papa, m'he acabat tota la sopa molt ràpid amb la cullera.
-Molt bé, Valèria, estic molt content, li dic somrient alhora.
Se'n va deixant la porta oberta. Jo no dic res. Fa una passa enrere i em mira.
-Tanco la porta?
-Si, sisplau, i segueixo fent.

-Valèria, t'has deixat el llum del lavabo obert, diu la Cristina.
-Si mama.
-Has de vigilar abans de tancar la porta. Click. Llum tancat.
La Valèria obre la porta, obre el llum, em mira i torna a tancar la porta. La Cristina des de la cuina i mentre la Valèria encara té la mà al pany, li diu que encara està oberta.
-Veus per sota de la porta, es veu el llum. No t'he dit que vigilessis?
-Si, però el deixo obert.
-No, el llum s'ha deixar tancat. Perquè em mires així?
-Així?, mentre tanca el llum amb la porta mig oberta.
-Si, molt bé així.
-No, obert.

No puc més i començo a riure. S'obre la porta del tot, em miren i els dic:

-Puc acabar de cagar tranquil·lament?