L'endemà per la zona de Mèxic la Jana en va veure una altra i va dir que hi volia pujar. Quan estavem fent la cua diu:
- Però va per allà, com aquest? No, el nostre és groc. Els d'aquí són vermells i blaus i es diu Estampida, és on he pujat abans, amb la mama i el Quique. - Ja, però si que va per allà i em fa por. No pateixis que no va per allà. - Veus, veus, si que va per allà, em diu assenyalant un vagó groc i amb la veu entretallada.
Total, que sortim de la cua nosaltres dos. Quan la Valèria va veure que jo estava allà fent fotos, va dir des de dins del vagó que volia anar amb el papa. Crec que va intuir que no li agradaria, però com el mapa deia que era una atracció per a nens, per la família...
Va sortir fent uns plors i xisclant, dient que ella havia dit que no volia. Passats uns minuts i quan veia un altre vagó groc, deia superorgullosa: Jo he pujat al groc, he pujat.
Vaig fer-li una foto per si us podeu imaginar la seva cara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada