Qualitat

Ara feia més de sis mesos que no trepitjava el Club d’on soc soci fa més de 20 anys. Vaig anar a jugar amb el meu consogre, amb el pare d’un nen de la classe de ma filla gran que resulta ser el seu nòvio. Jo amb 5 anys no tenia novia, ja que a classe vam ser tot nens fins als 14.

Resulta que ell és un gran jugador de pàdel i vam quedar un divendres per jugar contra una altra parella que ell coneix just després de recollir els nens al col·legi. Arribo al club primer que ell, em canvio i vaig cap a la pista. Hi havia l’altra parella esperant i em diuen:

- Eres la pareja de Felip?

- Si

- Hola, yo soy tal y él cual

- Hola, jo em dic Davit

- Como no eres del club te vi perdido.

- No soy del club vol dir que no m’havies vist mai, porque llevo aqui más de 20 años.

Volia acollonir-lo una mica, perquè l’únic que sabia quin dels quatre era el pitjor, era jo. Va posar cara de “Bueno, si, eso, que no nos habíamos visto por aquí”. Després quan vam començar a jugar ja van veure qui era el més fluix.

PERO resulta que quan ja vaig passar la fase nervis, aquella en què s’encongeix el braç i et deixes anar una mica i comences a jugar millor, va començar a arribar gent que si em coneix. Passa l’Eddie i amb cara d’exclamació em saluda. Després el Fran, l’Eva,... Va coincidir amb el meu moment de concentració màxima per fer cops bons i punts millors. Va tenir resultat. El fet de què et vegin amb algú de qualitat al costat, fa que el teu valor pugi. Sigui veritat o mentida, el fet és que et revaloritzes.

Aquest dissabte vam fer un comiat de solter i com de costum primer vam fer esport: pàdel. Un dels que m’havia vist amb el Felip ho havia comentat a d’altres companys i quan em van veure em van començar a preguntar i comentar que el tio és increïble com juga, que és una passada. Potser per això és jugador de la selecció catalana de pàdel. Estic convençut que el fet que jo ho jugués bé, millor del que ho solia fer habitualment té la doble component de jo sentir-me millor jugador per l’admiració que ells comentaven alhora que ells em veien millor del que soc. De fet, després a la nit em van dir de quedar un dia per jugar contra el Felip i jo.

I això passa en tots els àmbits. Ja sabeu que m’agrada vestir relativament bé que no és sinònim de car. Em vaig comprar unes sabates esportives al Zara de 30 euros. Anava amb camisa, texans i les sabates. Em veu una persona i em diu que quines sabates més xules, que d’on són, que si són Prada! Tots tendim a pensar en certes persones que tot val molts diners, induïts per impactes que rebem i que fan que la nostra imaginació treballi.

O sigui, que només amb una cosa bona i coneguda pels altres, la resta es converteix en igual de bo. Feu la prova. Si tens un rellotge bo i la gent ho sap, es tornen boníssims els vestits, sabates, camises i tots els altres rellotges falsos que tens. Només per tenir un cotxe de marca, encara que sigui el de menys cavalls i de segona mà, tant és, la gent imagina que tens tot l’ hipòdrom i que és d’importació.

No cal dir ni dir la veritat ni mentir, amb un somriure i un silenci, pots fer que la imaginació i suposicions dels altres es posin a funcionar.