03 de juny 2008

Ceba i ceba

Crec en la conjunció dels astres. Es posen d’acord per a actuar. Ahir va ser un dels dies. L’amic d’un amic meu es veu que treballa en una empresa on hi ha persones que ja ben de matí, a les 9 i cinc, fan una ferum que et fa caure enrere. Saps aquella pudor que et fa arronsar el nas? Es veu que anar a la zona on estan asseguts ha estat declarada d’alt risc pel comissionat de la ONU. M’han dit que per anar a veure’ls, t’has de posar un casc blau. Que si no ho fas, aixequen l’ala i t’ataquen. Ja es veu que és un lloc hostil pel rogle prominent i flagrant que tenen sota l’espatlla. A més estan coordinats, perquè un s’asseu en una punta i l’altra, a la taula més allunyada de la sala. La seva estratègia és bona, perquè així la nebulosa tòxica és present a tot el territori.

Heu vist l’anunci nou de Rexona o Axe, que el tio aixeca l’aixella i li surt un xorro? Tu canta, que jo ja ballo!, Vaig anar a un karaoke a cantar.....amb la boca!, són frases que es diuen però que els milicians no acaben d’entendre. Estan desesperats. No saben què fer.

Ells no es preocupen. No se senten al·ludits. O potser tenen un problema al nas i no tenen olfacte. Jo tinc un amic que quan li dèiem que li feien pudor els peus, ell deia que no. I us juro que al final van descobrir que quan de petit va caure d’un gronxador, es va colpejar una zona del cap que controla l’olfacte i l’havia perdut. És d’acudit però real.

En canvi ahir després de dinar tornant a la feina, vaig veure una dona preocupada, que creuava el pas de vianants i veig que anava caminant amb el nas enganxat al “subacu”. Va fer cara d’estranya, apujant celles i espatlles. Com si no entengués res. Llavors, ni corta ni peresossa, es refrega la mà per l’aixella i se la fot al nas tot ensumant. Va seguir fent gestos de no entendre, de no estar segura si feia pudor o no. La veritat, una escena molt desagradable. Sort que no va passar un camió de bacallà.

Quan veus coses així et tornes sensible. Susceptible. De fet, jo també olorava a ceba. Primer vaig pensar que era ella però no ho era. Ho sé del cert. No, no la vaig parar per ensumar-la, no. Ni portava Eau de Sobac, no. Vaig passar per davant un bar Doner Kebab.

Estaven rostint ceba.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada