Avui és un dia especial per ma filla atesos els nervis que té després del passat festival de diumenge. Avui és gradua de P. Avui acaba P5 i ja no hi ha P6. El curs vinent comença Primer. De fet ara és quan comença de veritat el col·legi. Tindrà deures cada dia i imagino que aprendrà a escriure millor.
Quan nosaltres érem petits i anàvem al parvulari, a les Rosses, allà al carrer Santa Teresa, ens ensenyaven a escriure? Jo no ho recordo. Recordo altres coses com que em castigaven lligant-me els cordons de les sabates a la pota de la taula per quedar-me sense pati, o que em posaven un esparadrap a la boca perquè callés.
Gaudeixo molt veient com comencen a expressar-se amb paper i llapis, sobretot quan juguen a professores o quan em fan un regalet abans que jo marxi a treballar. La Valèria em fa dibuixets i la Jana, notes amb missatges. L’altre dia va posar en un paper penjat a la porta una nota que deia:
“Nos pot antra ala clase sinos tic llo”.
Li vaig agafar el paper i després de comentar la jugada li vaig dir que li escrivia bé a sota perquè així veiés com s’escriu. No li agrada que li corregeixis. Va agafar el paper i va dir: “vale, mira que faig, ras ras, ho estripo i ho llenço, jo no t’he dit que escriguis, vaaaal·leeeeee”. Filla, quin caràcter! Jo li vaig dir allò típic dels pares que tanta ràbia em feia: “Si ho faig per tuuuuuu, carinyoooooo”.
El que sé gràcies a les notes és que al cole tenen una cadira de pensar, on s’asseuen els nens castigats (i nenes, no vull no ser igualitari) o que li agraden els gelats de cocacola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada