Penseu que els fa més il·lusió als vostres fills, un regal en sí, o desembolicar els paquets? Penseu també quanta estona juguen amb el què els acaben de regalar. Segurament menys de 2 hores, perquè amb l’exageració de regals que reben, és impossible que se centrin, que tinguin ganes, que els faci il·lusió jugar-hi.
Encara que ho vulgui, i fa temps que ho intento, no hi ha manera de posar a tothom d’acord, no puc aconseguir que se’m faci cas. No pot ser que els nens (i nenes) tinguin tantes coses. No és que no pugui ser, no és bo. Insisteixo amb el que fa anys que dic; abans això no passava i per tant tot era millor. És evident que un comandament a distància és millor a nivell pràctic, però crec que per contra ha ajudat a generar impaciència. Com que ens hem acostumat a canviar de canal JA!, en un sol clic, ho extrapolem a tot el que ens envolta i pensem que tot ha de ser ràpid.
Quantes sabates teniu abans? I jaquetes? Quantes joguines noves tenien alhora? I en quina data? Nosaltres teníem més joguines cagant el tió o el dia de Reis. Ara no. Ara els nens han de tenir 5 coses pel tió (una casa), 3 per Nadal (per casa, i en visitem 3; total 9) i 6 per Reis (2 a casa meva, 2 a casa una iaia i 1 un tiet i 1 una tieta). I això és per nen. Total, que cada un acaba les festes de Nadal amb una vintena de coses. I cap d’elles és roba, per exemple. Que també en necessiten.
Saps que els fa més il·lusió sovint, paper i llapis. De totes les coses que tenen les meves, bàsicament juguen amb una pissarra (fan de mestra) i amb paper, llapis i tisores.
Per això, i tenint en compte que a tots ens fa il·lusió regalar coses als nens, a partir del setembre 08 que és el primer aniversari que ens trobem, faré una llista, i assignaré els regals. Seran les regles del joc. Perquè com a responsables de les nenes, no vull que es tornin idiotes, com molts nens i nenes que veig al parc. A casa meva em podien comprar uns Levi’s i unes Nike i un Lacoste, que era el que molts amics meus tenien. Jo no. Jo duia unes bambes Kamome comprades al Makro i un pantalons i jerseis Xic’s. I puc assegurar que ni he estat infeliç, ni els meus amics m’han deixat de banda. El que van aconseguir és que valori les coses. Tots els meus amics, tots, tenien una Vespino. Jo no, i què?
I quan veus que hi ha nens que es tornen addictes al mòbil em refermo en la meva educació. Ma filla gran em va demanar una play, una DS que donen de menjar a un gos. Jo li vaig donar la meva nintendo amb el supermario. Va estar contentíssima. Hi ha jugat un total de 36 minuts en els darrers 6 mesos. Diguéssim que m’he estalviat uns 180 euros.
Hi ha un 5% dels nens que tenen acné que es volen suïcidar. En l'ensenyament mitjà, un 32% dels alumnes repeteix curs, un 35% no acaba amb èxit 2n d'ESO, el 48% no supera el batxiller i a la universitat l'abandó dels estudis voreja el 50%.
Jo no vull que les meves filles hi formin part.
Oi que m'ajudareu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada