Shamrock

La pluja ens ha rebut. Espero que no se’m mullin les idees, el llapis i paper, els dibuixos. Vinga va, agafem el bus que serà més barat i anem al centre, que diu l’home que informa que ens deixa just davant l’hotel. Ens miren molt. No acaben de situar el nostre idioma. Pregunta pregunta, que t’ho explico.

Jo passo d’estar tota la setmana així! Els altres tres adults, quin fart de riure quan hem entrat a l’alberg, ens han donat els llençols per fer els llits, hem llogat les tovalloles. Qui també ha rigut força és el recepcionista quan hem preguntat on era l’ascensor. Comencem bé, rient. Això és molt positiu.

Enfilem el carrer Talbot i a mig camí comencem a degustar el què se’ns ofereix. Les nenes un tros de prosciutto funghi i nosaltres capriciosa. Al restaurant on acabem sopant hi ha wifi però no hi ha la cervesa de la ciutat. Vull donar-li una altra oportunitat, a veure si en origen és diferent.

Estem cansats, plou i és fosc però Dublin ens ha agradat.
D’aquí sis dies hi tornarem i valorarem.