Moher

Carretera i manta. Edredon de fet, perquè avui ha apretat força. A tot arreu on hem parat hem tingut la humida companyia, agradable i gens molesta. Parem a Limerick i trobem menys coses que a Cork, un passeig curt, un castell que veiem des de la distància. Què fotem aquí? Marxem després d'uns moments de desconcert personal.

Em sento una mica el guia espiritual, en part per portar la Montse al meu cotxe i per l'anglès. Per res més. Vaig mirar abans de venir on paraven els Moher Cliffs i estan a prop de Galway. No sé encara perquè unes informacions mirades avui al matí els situaven més avall en el mapa fet que m'ha provocat intuir algunes males cares de tensió, de no saber perquè la nit abans no ho havíem confirmat entre tots, tensió perquè representava que ens/m'havia desviat molt del camí i ara tocava anar enrere per anar a Moher. Una errada de 2,5 hores. No podia parar de pensar-hi. He agafat el mapa de paper i he anat mirant poble a poble, punt a punt marcat fins trobar els penyassegats de la discòrdia.

Eureka! Tenia raó, estan de camí a Galway. No m'havia equivocat, era la Montse i un mapa alternatiu que m'han/ens han fet ballar el cap. Amb l'alegria de saber-se en el cert i que els pensaments i valoracions de cop hàgin canviat - crec- seguim el camí fins arribar-hi. Ooooh, quina pena! Fa un mal temps acollonant. Una ventisca, pluja, boira...tot, ho fa tot. No es veu res.

Venim a una de les meravelles del món i no hem vist res. Menys mal que hem rigut i plorat. Feia tant de vent que se'ns emportava, quasi ens tomba, les nenes xisclant perquè tenien por, al final han vessat llàgrimes i tot.

Dues hores seguint una comitiva de cotxes i un autobús, per una carretera que amb prou feina i caben dos cotxes però per on es pot anar a 100 per hora (?) hem arribat a l'hotel, a Oranmore. Com que havia persuadit als nens amb un objectiu final que els fes queixar-se menys, ho hem hagut de fer realitat: anar a la piscina. S'ho han passat bé. La C s'ha quedat fent una cervesa mentre els altres tres grans hem rigut compartint jacuzzi amb dos homes. Hem fet peuets.




És un hotel de quatre estrelles. Es veu que és molt reconegut. Però el wifi no és gratuït, només 30 minuts. No hi tornarem. Les habitacions estan pujant les escales. Les nenes encantades. L'estractor del nostre wc comença a fer soroll. No s'apaga. Aviso a recepció. Diu que ara envia el de manteniment. Ve la recepcionista. Li dic que potser és millor canviar-nos d'habitació. Diu que no, que millor arreglar-ho. Agafa una escala i amb unes tisores intenta obrir l'aparell. No pot. Maybe the fastest way is to change your room. Però si t'ho he dit, que no veus que la meva muller treballa en un hotel i ho sabem tot, ostieishon!
Sopar internacional amb nuggets i amanida cèsar. Amb una salsa molt picant.
No m'acaba de sentar bé.