Georgina

Com que l'esmorzar de l'hotel és car i no és res de diferent, avui hem anat a Galway a voltar i fer el desdejuni. Caminem, mirem, compren i acabem en un cafè perquè té Wifi. Portem tota la setmana així. Com uns malalts de la tecnologia.

Em fixo en la cambrera que hi ha darrera la barra. La trobo guapa comparada amb el què he vist durant cinc dies. Pugem a dalt que hi ha lloc pels 8 que som. Ho exterioritzo; mira quina cambrera més guapa, no sembla irlandesa. Passa pel nostre costat servint taules. S'acosta a recollir i netejar la nostra.

Excuse me! Are you Irish?
No. Are you from Barcelona?
Yes.
Jo sóc de Badalona, em dic Georgina.

A partir d'aquí comencem a parlar de què fer, d'on anar, com ella es va quedar a l'atur i va decicir venir a aprendre anglès i s'ha quedat. Fa tres mesos que hi és i només ha vist dos dies el sol. I nosaltres! Quina sort estem tenint. Surgeix una amistat molt intensa que dura fins que marxem. Al cap de mitja hora. Això si, sempre la recordarem perquè ens recomana un restaurant típic irlandès per sopar.

Marxem d'excursió a la recerca del castell/abadia de Kylemore. Parem en un poblet anomenat Leenane a dinar. Hamburguesa amb patates i amanida, i sopa. La cervesa ens l'hem d'anar a buscar al pub del costat. Comença a ser una pràctica habitual. De camí hem vist ovelles i núvols que ens porten a la fi del món. Però paga la pena pel què buscàvem.


Hello, we're eight to have dinner. Is it possible?
You have to wait about an hour and a half.

A veure, ensenyeu una mica de pitrera a veure què passa. Miracolasament ens troben un parell de taules per sopar, sis en una banda i les nenes grans en una altra, passat un quart d'hora. El millor sopar que hem fet fins ara, un Shepherd Pie. Unes patates al forn en tota regla. Però denses de collons i bones, regades amb una cervesa Curim i O'hara's.

Hem marxat ben contents i tips. Avui no hem fet piscina. Ens hauríem enfonsat.