Eleccions

Al meu bloc hem d’escollir el president de l’escala. Se’n presenten una pila. N’hi ha que viuen en d’altres blocs de la ciutat, amb una altra cultura i manera de fer. N’hi ha que són d’aquí de tota la vida, vaja, que van néixer en aquesta finca. I fins i tot n’hi ha un parell o tres que són d’un altre poble.

Hi ha una majoria de veïns que pensem que el millor que podem fer és escollir un dels nostres, dels de tota la vida perquè vés per on, pensem que aquest sempre ens defensarà primer a nosaltres per damunt de tot, mirant què es fa en d'altres escales o en d’altres ciutats per tal de millorar-ne la nostra. N’hi ha un parell que no, que diuen que el millor és votar a un ajudant del president d’una altra escala del poble, que així ell farà el que el seu cap li digui, que té molta experiència en comunitats de veïns i que tot anirà bé.

Els que m’han sorprès són la família del 3r 2a, uns francesos que sempre han votat als estrangers i que en aquesta ocasió, segons m’ha confessat el cap de família, ells i uns altres amics seus, votaran un dels nostres. En preguntar-li que com és que fan aquest canvi, que si sempre han defensat el fer una bossa comuna amb altres ciutats i repartir-ho d’una manera totalment injusta pels interessos de la nostra escala, sempre argumentant que s’ha de tenir una visió global i repartir entre tots i que com és que ara votaran a un dels nostres, ha estat contundent:

“Jo viuré aquí tota la vida, en aquesta escala he format la meva família i hi tinc els meus amics i segur que aquest voldrà el millor per a mi. Quan nosaltres estiguem bé, quan la nostra escala i el nostre bloc estigui arreglat, ja pensarem en donar un cop de mà per pintar altres escales d’aquí al costat. A les eleccions s’ha de pensar amb el cap i no amb el cor. El cor em diu que voti el candidat alemany, però el cap em diu que el candidat català segur que pensa més en mi.”

Estic convençut que el nou President serà un dels nostres.
I tot anirà millor.