Cargol

Què, ens aixequem? Diumenge, quarts de deu. Dos gots de llet, un amb cola-cao i dos cafès amb llet, pa torrat i embotits i alguna galeta dolça. Vaig a comprar el diari i a votar amb un somriure a la cara. Agafo una papereta de cada. Faig broma dient que votaré als Pirates de Catalunya. Un de la mesa exclama un No jodas tío! Vota a uno de los de siempre. L’hauria d’haver denunciat, m’ha coaccionat. Acabo fent-li cas. Diumenge de lectura, de manta, d’espera. Diumenge de queixa. Diumenge de Missa infantil. Tot i que el rètol de la porta indica que a dos quarts d’una és la missa en català, només fem que sentir lecturas de Lucas, oremos y padres nuestros. Em queixo al Mossèn. Diumenge d'àpat ben calent, de migdiada o d'esport, de fer els deures i d’impaciència. Encenc l’ordinador per saber què ha passat abans de l'hora oficial. Falten encara dues hores pel sondeig i ja sabem què diran. Papa, puc encendre el meu ordinador. Què vols fer? Jugar i pintar amb la Valèria. D’acord. Ja han passat vint minuts. M’obres el Word, que no recordo com es fa? Mira, és aquest botó. Gràcies.

Han passat deu minuts i miro que està fent. Sorpresa. Ha començat a escriure la història del cargol Trisqui i el seu amic Pep, un cuc. Porta mitja pàgina sota el títol El cargol ballarí. Un diumenge molt satisfactori. Amb mal de cap i de coll, però molt satisfactori. La seva primera afició és ballar, com ja reflecteix el títol. Qui sap si li ha nascut una segona afició.

Ja veurem on anirà a parar!