Entendre

De vegades t’esforces per explicar una cosa i no t’entenen. Busques paraules, exemples, metàfores que ajudin en la teva argumentació. I malgrat el teu esforç i la teva convicció, hi ha persones que no ho acaben d’entendre. Sovint penses que els teus no t’entenen perquè estan influïts per ves a saber què i mires de trobar recolzament fora del teu entorn, fet que de vegades és més complicat perquè el teu nivell de detall ha de ser molt més acurat i extrem. Ells no tenen un component emocional, ells no estan implicats i són molt més escèptics.

Però hi ha d’altres ocasions que no cal dir res. Només observant tot queda aclarit. Avui és un d’aquests dies. Mira i calla. Observa i entendràs. Entendràs les coses que no es poden explicar. Entendràs que els sentiments més purs, profunds i intensos, poden amb tot, ajuden a tirar a endavant, a empentar, a recolzar. Hi ha dies en què hi ha una tensió especial, però una tensió de no tenir-les totes. Ahir la tensió era d’absoluta confiança i de tòpics absoluts, com cada any. És molt bonic de viure, és impagable, és formar part de la història, és sentir-se bé, sentir-se feliç. En dies com ahir aquest sentiment i aquesta emoció es mostra de manera plena. Són moments i instants molt carregats, carregats de moltes coses, moments que comencen amb el nerviosisme dels peus i que puja lentament, que et fa posar els pèls de punta, que fa que et sentis el cor i que a mida que se t’omplen el ulls ho veus tot en forma de caleidoscopi.

I arribats aquí, només faig que sentir coses bones dels meus. Penso en com estimo als meus pares, a mon germà, a la meva dona i a les nenes. Llavors recordo el dia en què em vaig tornar així. Perquè ho sé perfectament. La gent no ho creu però és ben cert. Són situacions que es van repetint i que ja formen part del ritual. Són dies de crits, de moure els peus constantment, de tocar-se els cabells, d’aixecar-se i seure, de compartir, de rosegar ungles, de ràdio, d’insults, de cantar. De passar-ho bé. Són coses que fem cada mes, algunes més i algunes menys. Depèn del dia, depèn de contra qui. Són dies en què abraces a tots els que tens al voltant. Amb els habituals no comentem la jugada, ni ens mirem enlairant el puny tancat amb força com habitualment. Ens dies com ahir això és poc. En dies com ahir ens abracem i cridem alhora, però també als del voltant. Ahir amb un noi que estava amb la seva xicota al meu costat i dos joves del davant. Ens vam abraçar tots plegats, sense conèixer-nos, sense haver intercanviat una paraula.

I en un dia com ahir, tothom entén moltes coses sense haver de parlar, sense haver d’escoltar. Només mirant i observant, tot el món ho va tenir clar.

Cargol

Què, ens aixequem? Diumenge, quarts de deu. Dos gots de llet, un amb cola-cao i dos cafès amb llet, pa torrat i embotits i alguna galeta dolça. Vaig a comprar el diari i a votar amb un somriure a la cara. Agafo una papereta de cada. Faig broma dient que votaré als Pirates de Catalunya. Un de la mesa exclama un No jodas tío! Vota a uno de los de siempre. L’hauria d’haver denunciat, m’ha coaccionat. Acabo fent-li cas. Diumenge de lectura, de manta, d’espera. Diumenge de queixa. Diumenge de Missa infantil. Tot i que el rètol de la porta indica que a dos quarts d’una és la missa en català, només fem que sentir lecturas de Lucas, oremos y padres nuestros. Em queixo al Mossèn. Diumenge d'àpat ben calent, de migdiada o d'esport, de fer els deures i d’impaciència. Encenc l’ordinador per saber què ha passat abans de l'hora oficial. Falten encara dues hores pel sondeig i ja sabem què diran. Papa, puc encendre el meu ordinador. Què vols fer? Jugar i pintar amb la Valèria. D’acord. Ja han passat vint minuts. M’obres el Word, que no recordo com es fa? Mira, és aquest botó. Gràcies.

Han passat deu minuts i miro que està fent. Sorpresa. Ha començat a escriure la història del cargol Trisqui i el seu amic Pep, un cuc. Porta mitja pàgina sota el títol El cargol ballarí. Un diumenge molt satisfactori. Amb mal de cap i de coll, però molt satisfactori. La seva primera afició és ballar, com ja reflecteix el títol. Qui sap si li ha nascut una segona afició.

Ja veurem on anirà a parar!

La Cova

Una amiga sempre que es topava amb algú a qui li feia pudor la boca deia una expressió que jo abans no havia sentit mai, "Como le cruje la cueva" per després afegir un "si la cueva le huele así no me quiero imaginar la entrepierna".

Ahir a ma filla gran li van treure deu moluscos de l'esquena. Teníem culebrinas, polls, fongs i herpes.. però moluscos no. Em va fer il·lusió saber que volia col·laborar en l'economia familiar aportant periòdicament musclos, cloïsses i escopinyes per fer al vapor. Llàstima que siguin contagiosos.

Veia que a la consulta em mirava amb una recança diferent a la típica por d'estar al metge. Es va treure la samarreta, es va estirar mentre em seguia mirant amb els ulls ben oberts alhora que jo arrufava el nas.

-Papa, acosta't.
-Què passa?
- Tens desodorant?
-No. Jo també ho he notat.
-Ja ho sé. Al col·legi ho he notat i em sentia una mica... una mica.. com es diu... estava com...
-Incòmoda?
-Si, això.

Una nena de vuit anys s'ha sentit les aixelles i estava incòmoda. Bé. És neta i li funciona el nas.
Al tren no tinc tanta sort. Hi ha gent porca a cabassos amb unes pudors insoportables i ben aviat al matí, tots drets i apretats, amb els braços enlaire per agafar-se et situa a l'infern. I si a més ho acompanyen amb un badall sorollós i pudorós és una de les pitjors maneres de començar el dia.

Hi ha gent de la que pots intuir-ne la olor, saps que tenen una olor corporal diferent, natural com els àrabs o negres, o laboral com els operaris del món de la construcció. Però quan fan AAAAAAAAAHHHHHHHH acompanyat d'un FFFFFFFFFFFFFFFFFFFFf, una mica més et despentinen o fan volar els diaris de tothom, que entre la boca, la pudor que els fa i la ventada, diria que és més un ós de Rioleón Safari que no pas una persona.

No et fiïs de ningú que n'hi ha que enganyen, com el de l'altre dia mentre dibuixava esperant el tren. Senyor respectable assegut al meu costat. El fill de puta porc asquerós s'ha tirat un rot silenciós. Què cabró? Llenties amb xoriç, oi? Eren bones?

Espero que sigui vidrier perquè segur que a casa seva deu trencar constantment vidres i miralls provocat pels rots estridents, pets i trossos de peus de porc que segur expulsa per la boca.

Eleccions

Al meu bloc hem d’escollir el president de l’escala. Se’n presenten una pila. N’hi ha que viuen en d’altres blocs de la ciutat, amb una altra cultura i manera de fer. N’hi ha que són d’aquí de tota la vida, vaja, que van néixer en aquesta finca. I fins i tot n’hi ha un parell o tres que són d’un altre poble.

Hi ha una majoria de veïns que pensem que el millor que podem fer és escollir un dels nostres, dels de tota la vida perquè vés per on, pensem que aquest sempre ens defensarà primer a nosaltres per damunt de tot, mirant què es fa en d'altres escales o en d’altres ciutats per tal de millorar-ne la nostra. N’hi ha un parell que no, que diuen que el millor és votar a un ajudant del president d’una altra escala del poble, que així ell farà el que el seu cap li digui, que té molta experiència en comunitats de veïns i que tot anirà bé.

Els que m’han sorprès són la família del 3r 2a, uns francesos que sempre han votat als estrangers i que en aquesta ocasió, segons m’ha confessat el cap de família, ells i uns altres amics seus, votaran un dels nostres. En preguntar-li que com és que fan aquest canvi, que si sempre han defensat el fer una bossa comuna amb altres ciutats i repartir-ho d’una manera totalment injusta pels interessos de la nostra escala, sempre argumentant que s’ha de tenir una visió global i repartir entre tots i que com és que ara votaran a un dels nostres, ha estat contundent:

“Jo viuré aquí tota la vida, en aquesta escala he format la meva família i hi tinc els meus amics i segur que aquest voldrà el millor per a mi. Quan nosaltres estiguem bé, quan la nostra escala i el nostre bloc estigui arreglat, ja pensarem en donar un cop de mà per pintar altres escales d’aquí al costat. A les eleccions s’ha de pensar amb el cap i no amb el cor. El cor em diu que voti el candidat alemany, però el cap em diu que el candidat català segur que pensa més en mi.”

Estic convençut que el nou President serà un dels nostres.
I tot anirà millor.

Pipi

"... mierda. Sois mierda, basura. Socialmente sois una mierda y os pienso aniquilar. Joder, la vida es una mierda, la gente es una mierda, todo es una mierda enorme. Os aniquilo, os aniquilo. Dadme una hembra, necesito una hembra, una hembra salvaje....."

-Papa, que vol dir hembra?
-Una dona.
-I salvaje?
-De la selva.
-Una dona de la selva? No ho entenc. Què li passa?
-Està boig.
-Perquè?
-No ho sé, està boig, per això diu tantes tonteries.
-Però com es fa per estar boig?
-Potser ha begut molt i per això es comporta així?
-Què vol dir es comporta?
-Que es porta així de malament.
-Ha begut molta cervesa?
-Si, molta. Però per un dia que beus molta cervesa no et tornes així. Un dia jo en vaig beure massa i em vaig marejar i prou, però no em vaig tornar boig.
-Quantes en vas beure? Tres?
-Si, potser quatre i tot.
-És veritat, tu no estàs boig.
-Quanta cervesa has de beure per estar boig?
-Doncs molta i molta, i a més cada dia.
-Doncs si beu tanta cervesa, aquest home no podrà parar de fer pipi.

Recerca

_ _ _ · _ _ _ · _ _ · _ _ _ _ _ _ · _ · _ _ _ _ _ _ _ _ _ · _ _ _ _ _ _ _ _

_ _ _ _ _ · _ _ · _ _ _ _ _ _ · _ _ · _ _ _ _ _ _ _ · _ _ _ _ _

El color de la religió

- ...
- Vols que el Camprodon FC pugi de categoria?
- M’és igual.
- Vols que en un bar de Xerta cobrin suplement per les patates fregides del menú?
- Tant me fot, m’és igual.
- Què et sembla que vingui el Papa a Barcelona?
- M’és igual.
- No em diguis que ets catòlic?
- Suposo que si, tot i que no en sóc practicant. El fet d’haver rebut una formació religiosa i haver tingut un entorn religiós, imagino que com tu, no vol dir que estigui d’acord plenament amb l’església, de fet, estic convençut que hi ha coses que haurien de canviar, han de modernitzar-se. Però creus que es bo per Barcelona que vingui el Papa?
- Amb els diners que costarà, ja ho podrien invertir en una altra cosa.
- En què?
- No ho sé, en subvencions?
- Per a l’Associació de Gais i Lesbianes?
- Noooo!
- Perquè?
- Que ho donin a uns altres, que jo no sóc Gai. Sóc hetero.
- Ja tens alguna cosa en comú amb l’església.
- Com pots dir això? Però si és un pederasta, maltracten a les dones. És un tio súper arcaic, antic....
- Què creus, que el líder de l’església catòlica ha de portar rastes?
- Tampoc és això.
- Collons, el Dalai Lama és com és fa segles i el Papa és com és. Sempre seran així. Que es poden modernitzar? Claríssim. Que podrien deixar que es casessin? Totalment d’acord. Que les dones podrien dir Missa? També em sembla bé. El tema és que opinen elles, perquè em sembla que a les monges ja els està bé el paper que desenvolupen. Però pensa que són uns quants corruptes i malalts entre molta gent. L’exemple pot ser el Bisbe Pere Casaldàliga o en Mossèn Ballarín.
- Qui són aquests?
- Llegeix-los, escolta'ls i després parlem. Jo sóc del Barça i quan un president i algun jugador no ho fa bé, no deixem de ser del Barça, oi? És una situació transitòria.
- No comparis el Barça amb l’església.
- Com que no! La meva religió és blaugrana.

Amor de iaia

Vuit del matí. Camí de la ciutat. Pis superior. Les dues davant meu. Encenc les orelles.

- ...si si, tiene una cara muy bonita.
- ¿Cuanto tiempo tiene?
- Seis meses y mira que pelo tan oscuro!
- Precioso. ¿Es la segunda que tiene verdad?
- Si, la otra ya es mayor. Tiene casi cuatro años. Tu hija también tiene dos, ¿no?
- No, es mi hijo. Tiene uno de seis años.
- Ah, pues los podríamos presentar para que jueguen juntos!
- Ya se lo diré, puede estar bien. A mi me tiene el corazón robado, juego tanto, me lo paso muy bien.
- Es que tan pequeñitos te contagian su energía.
- Mira, esta foto es de verano cuando fueron al pueblo. Me dijo que todos se querían hacer una foto porque se quedaron prendados con el color de los ojos.
- Es raro que tengan los ojos tan claros, si sus padres los tienen oscuros, ¿no?
- Ya, no sé, mi hija dice que conoció otra pareja que le pasó lo mismo. Se ve que es normal.
- Oye, ¿a que parque van a jugar?
- Creo que van por el que hay delante de su casa.
- Pues yo también. A ver si me paso con ella el día que salgamos de ponerle las vacunas.
- ¿No está vacunada?
- Siii claro, pero ésta es de aquellas optativas y se la piden para el concurso.
- ¿Hará un concurso?
- Si, le encanta desfilar y que la miren. A ver si este año gana y no queda segunda.
- ¿Y quién ganó el año pasado?
- Un border collie precioso.

Bipolaritat

Quan et vols comprar un cotxe només fas que veure'l. Quan esperes un fill només fas que veure embarassades amb cotxet. Si veig gent tocada del bolet, m'haig de preocupar?

Darrerament he tingut relació amb gent que té altibaixos, gent que diria que són bipolars. Tenen dos pols molt marcats, que varien d'un dia per l'altre. Gent insegura amb molts complexos, gent buida de contingut, buida d'honestedat però plena de desconfiança i incertesa. Un dia estem parlant o rient i dos dies més tard i per alguna raó només coneguda per ells, no et miren, no et parlen, a tothora xiulen o ballen alhora que t'ignoren.

En dies així i amb gent d'aquesta mena va bé saber qui i què ets, i qui i què t'envolta per valorar-ho encara més.
Llavors deixo passar el temps i tot torna al pol habitual i tranquil. I en el fons aquestes coses, aquestes actituds i situacions van molt bé, és bo que passin perquè de mica en mica i a base de puntuals polaroids tots van sabent com realment són, van sabent que aquests canvis d'opinió sobtats no són normals i que dir-te una cosa a tu i dir-ne una altra a d'altres persones, fa de no fiar.