Avui fa deu anys que em vaig casar. Avui està plovent i fa deu anys també plovia.En un moment del convit, plovia tant que entrava aigua per sota les portes, finestres i fins i tot regalimava aigua per alguna que altra làmpada. La Cristina amb els braços als malucs, amb cara de mala llet em va dir Jo me'n vaig. Molt bé, ens veiem a casa li vaig respondre.
La nit abans vaig sortir de festa. Vaig anar amb els amics a sopar, als bars de sempre, rient i aguantant les bromes de tots perquè em casava fins les dues del matí. Fa deu anys em vaig aixecar a les nou, vaig anar a prendre un cafè amb llet a la croissanteria de La Rambla i la mestressa va tenir un moment d'il·luminació.
- Què Davit, quan et casaràs tu?
- Avui a les 12.
- Jaja, que graciós, sempre de broma.
- Carmen, em caso a les dotze.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada