![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB8T9FErxDKhiI1Ix4FcpVIioy-IU7oyhKEhTJaGa5AQkhYSjYJRxgx1_QxhD2W5yOICVh_tEDM_WhYWKh3iJ7QobkWcmPkvucBIeXBPF0xOTZjVxcVlST6iqGepq1gvkxYdigWkJnlCpu/s200/11juny.jpg)
En un moment del convit, plovia tant que entrava aigua per sota les portes, finestres i fins i tot regalimava aigua per alguna que altra làmpada. La Cristina amb els braços als malucs, amb cara de mala llet em va dir Jo me'n vaig. Molt bé, ens veiem a casa li vaig respondre.
La nit abans vaig sortir de festa. Vaig anar amb els amics a sopar, als bars de sempre, rient i aguantant les bromes de tots perquè em casava fins les dues del matí. Fa deu anys em vaig aixecar a les nou, vaig anar a prendre un cafè amb llet a la croissanteria de La Rambla i la mestressa va tenir un moment d'il·luminació.
- Què Davit, quan et casaràs tu?
- Avui a les 12.
- Jaja, que graciós, sempre de broma.
- Carmen, em caso a les dotze.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada