Les nenes han anat de colònies un parell de nits. La casa ha tingut una calma desesperant. És tradició que quan he marxat per feina a fora, m'han escrit una nota que he trobat un cop he desfet la maleta amb la il·usió que això implica.
La Jana el matí que marxava ens va dir mentre prenia la llet:
Sabeu que m'agradaria, que quan obri la motxilla hi hagi una nota o una carta i així la pugui llegir.
No ho havíem pensat.
Se'ns ha quedat la cara de tòtil.
Touché!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada