Serà un moment!

Un dia que vaig a treballar en cotxe veig aquest taxi parat just davant d'on acostumo a prendre'm un cafè abans de pujar quatre carrers fins la feina.

Al cap d'un temps, surto de l'estació i quan arribo a la porta del bar, me'l torno a trobar. I entro a fer el cafè. Vaig llegint un diari fins que sento: Bueno, me voy a seguir con el tas·si.

La tas·sista estava allà tranquil·lament prenent un cafè. Tranquil·lament perquè vam coincidir al bar uns vint minuts.

Jo aquestes coses no puc fer-les, no en sabré mai, sóc massa prudent, penso que molestaré a la gent, que són coses que no s'han de fer. Més que Davit m'havien d'haver posat Prudenci.

I no només passa aquí això. Quan estava a Paris treballant, un dia tornant de festa vam agafar un taxi, ja que malgrat haver-ho fet sovint a peu, tornar del barri 2 al 14 era un tros important. Vaig dir-li al taxista quina ruta havia de fer i així evitar voltes innecessàries i estalviar francs. Val a dir que era un negre d'aquells imponents i que per aquí no en circulaven molts. Vaig tenir por, ho reconec, però anava acompanyat i eren temps on l'objectiu era fer gols.

En un moment donat, el taxista atura el cotxe, obre la porta, baixa sense dir res, ni mirar-nos, s'acosta al badulake de l'època, compra tabac, fa petar la xerrada uns minuts i torna al cotxe.
Mentre els meus acompanyants se'n feien creus, jo sabia que li havia de dir alguna cosa, li havia de retreure aquesta actitud tan sobrada. Si ens hagués dit el típic serà un moment! doncs tira, però sense dir ni ase? Això si que no. No ho podia permetre.

Messié, escuse muà. Fem aquest trajecte quasi cada dia i sempre paguem 20 francs i vostè s'ha parat sense ni tan sols aturar el taxímetre.

Quan encara quedaven quatre carrers ben bons per arribar a l'hotel, en un gest brusc i agressiu, a aturar-lo. Ni ens va mirar, ni va dir res. Potser tampoc va notar la olor a caqueta que m'havia fet a sobre. Sincerament, ho vaig fer perquè amb els diners no s'hi juga, collons que sóc català i és un tema que ens toca molt la pera.

Aquell dia vaig poder jugar la prèvia de la Champions!