Informació

Saps què? hi aniré caminant, va pensar. Estava força lluny però era l’excusa per visitar botigues que es trobava de camí al destí, algunes de noves i d’altres que feia temps que volia revisitar, per inspirar-se. Li encanta entrar, veure coses que s’hi venen per després provar de fer-ho a casa a la seva manera. S’hi mira molt amb els diners. Ja fa temps va veure una prestatgeria que simulava ser un llibre. Ja en tenia quatre a punt de passar per caixa quan va veure que cadascun costava 33 euros. Ni parlar-ne, això ho faré jo. Tal dit tal fet.

El cap de setmana va agafar uns prestatges que tenia guardats (ell ho guarda quasi tot, per si un cas), els va mirar i va veure que si els tallava pels extrems a 21cm de distància, d’un en feia dos i que li feien el fet. Només faltava decorar-los amb alguna coberta de llibre impresa o agafar del típic llibre antic que en portava una per protegir les cobertes dures. Fantàstic, li va quedar tant bé que més d’un ho havia comentat a casa. Ahir va tallar els altres 4 prestatges per tenir-ne 8 més i així posar molts llibres interessant que té a casa i que ara que ha après a llegir, li agradarà tenir a mà.

És molt gratificant aprendre a llegir arribant als qu.. més enllà de la trentena.

Després d’1.7km segons el gúguelmaps i diverses converses mòbils sempre sota uns amenaçadors núvols, es creuen al seu camí dues persones que treballen en una ràdio famosa amb qui va compartir 1.6km més. La seva tècnica és implacable. Dissimular al màxim. Mirar edificis, aparadors i persones. El més important però és saber cap on bufa el vent. L’objectiu és que alguna de les orelles faci com de boca de metro a les ones sonores, així no cal que els miri per sentir-ho tot. Han ajudat molt els auriculars. Quan els porta, la gent pensa que escolta música però de vegades noooooooooo.

És el tipus de persona que pensa que qualsevol informació pot ser útil. No se sap mai, diu sovint. Que si els col·laboradors amunt, que si la secció avall, que si els de l’altre ràdio tal, que si els del diari qual, que si la les motos, que si cotxes... En fi, molta informació en principi privada però que escoltada durant més d’un quilòmetre i mig et dona potser una idea millor de com és la persona que s’amaga darrera el micro.

Encara no sap perquè li agrada escoltar tant. Sempre pensa que aquella informació per estúpida que sigui la pot vendre, que pot trucar a un diari i dir "tinc informació de tal persona. Quant pagueu?"

Això era dimarts passat. I avui ha estat escoltant com parlaven i rajaven dels jugadors d'un equip de futbol de primera divisió dues persones que hi treballen. D'acord, són els utilleros però és informació. Que si els jugadors són com són, que es creuen Déus, que són uns mal educats... En definitiva, que no és oro tot el ca reluse. Ha pensat en trucar a la ràdio, si, la dels dos de l'altre dia i entrar en directe per explicar-ho. Ha imaginat que el convidaven a anar-hi en persona, que hi anava i en un dels seus dies inspirats, el contractaven i passava a ser de cop i volta un periodista esportiu o col·laborador del magazine de tarda fent imitacions o explicant coses divertides....

Hi ha qui li diu que hauria d'enviar alguns dels seus escrits als diaris. O que escrigui un llibre.

Però si no tinc cap padrí?, diu. Em consta que un dia va enviar diversos escrits graciosos a la web d'una sit-com que demanaven guions i idees, sense resposta.

Seguirà escoltant i guardant informació.

Per si un cas.