16 de gener 2009

No em dic Eva

-I perquè no t’apuntes a una classe dirigida, tipus body pump, bosu, gac, cf o ctc?
-Vols dir? A mi m’agrada més fer cinta o peses. A més em sembla que són molt lights aquestes classes, són més per gent gran o amb mala forma física.


Això era a finals de novembre. I després de molts dies fent alguna pesa que altra però bàsicament córrer a la cinta, vaig decidir fer una classe, amb una condició això si, que no tingués res de coreografia. Em van aconsellar fer Condicionament Físic.

Just el dia que decideixo fer-ho em deixo els mitjons. Comencem bé. Samarreta blava amb la paraula Champion, ja per intimidar. Pantalons negres Umbro, de futbolista. Bambes Mizuno de córrer, per dir, Eh, aquí estic jo, que estic acostumat a fer cinta! El mitjons però tiraven per terra tota l’estratègia perquè, quan veus un tio fent esport amb mitjons negres Punto Blanco....... Si, penses que és un matat, i així em sentia jo, en una classe dirigida i amb mitjonets ejecutivo. Quina pena!

Miro a la gent i vaig agafant els mateixos estris que ells: una estora, una corda i unes peses. La majoria eren vermelles i verdes. Quan vaig a agafar-les veig que les taronges són les de màxim pes, 2kg. Les agafo. No vull semblar més patètic encara amb una merda de pesos de mig quilet.

-Venga, comenzamos caminando un poquito.
-Corremos unas vueltas.
-Estiramos brazos, cabeza, piernas,....
-Empezamos,
amb un Txumba txumba txumba com a música a tota castanya.

Que si flexions de cames, amb les peses amunt i avall, abdominals, saltar a la corda, córrer per la sala, aixecar les cames, talons enrere, flexions de braços, estiraments de cames ajupit.

No havia arribat a la meitat de la classe i no podia més, vaig mirar un parell de cops el rellotge, mirava a la gent per veure què tal ho portaven, volia arrencar-me les lletres de la meva samarreta. I a sobre, el cabrón del monitor, vinga a mirar-me, no em treia els ulls de sobre, uns ulls que em suposaven cinc quilos més a cada cama. No m’estranya que el tio em mirés, estava flipat de veure’m esbufegar.

En sortir i arribar al vestidor, no trobava la taquilla. En tornar de la dutxa tampoc, vaig agafar la roba d’un altre tio per error però per sort no ho va veure. Ja llavors em feia mal tot el cos sense esperar a dormir a la nit ni res. No podia ni amb el meu cos ni amb la meva ànima. No cal dir com tenia l’autoestima.

Que no estamos tan mal hombre! Que nos quieren embaucar!

Dimarts vinent repetiré. Crec que ho aguantaré millor.
Demà em compraré un modelet i que com a mínim, si haig de ser patètic que sigui amb classe.

1 comentari:

  1. Estic plorant de riure, t'he imaginat perfectament, ets molt bon narrador. No has pensat mai a escriure un llibre? Segur que sí, va anima't jo el compraré.

    ResponElimina