Dormir gratis

Rebo un mail que diu:
¡Le regalamos dos noches de hotel!

M'inscric al sorteig. Rebo una trucada.

Bien, de hecho no es un sorteo, le hago unas preguntas y si tiene el perfil, le damos las noches de hotel
¿Y qué tengo que hacer?
Le presentamos un nuevo concepto de vacaciones en una presentación de 90 minutos.
¿Y cuándo es?
Sábado o domingo
Ya, pues mejor domingo.
¿Mañana o tarde?
Mañana
¿A las 10 o las 11.30?
A las 11.30
Muy bien, pues quedamos así.

Deixem a les nenes a casa de la sogra, per després anar-hi a dinar i marxem a peu, una mica dubtosos amb la presentació. Tot era una mica estrany. Em van trucar unes 10 vegades per confirmar la visita des de diferents departaments, la noia que ens atenia molt simpàtica però parlava amb un misteri curiós. Al final li vam dir, els dos alhora i sense haver-ho planificat:

Sembla que estem en una secta! Va posar uns ulls!
Si Núria, és que parles molt a poc a poc, amb misteri, amb preguntes xorres que no aporten res. Digues, va, anem al gra! Què ens vols vendre? Normalment no parlo així i la noia flipava. T’ho dic perquè a les 13h en punt hem de marxar.

Al final la noia no ens ho va acabar d’explicar tot perquè ja va veure que no, que no ens interessava. Què perquè?

El tema és que per fer-te soci del club has de comprar unes anomenades opcions, quantes més ens compres més dies de vacances pots tenir. Ella ens va aconsellar comprar 35.000 opcions, fet que ens atorgaria de 2 a 4 setmanes de vacances l’any en funció de l’hotel que escollim. I això fins l’any 2056! O sigui, que pago ara un cop per les vacances dels propers 47 anys. El preu, 27.000 euros. Cada any tindré a la meva disposició 35.000 opcions amb avantatges per ser del club com tenir reservada un part del buffet, una part de la piscina, la planta 6ª de l’hotel només pels socis,…. I això només és allotjament. Tota la resta a banda.

Ja, saps què passa, que normalment em va bé saps, però ara fa mesos que anem a sopar una pizza i clar, m’enganxes en un moment que….
A més se’ns ha trencat el carretó per anar al Lidl i ja saps com estan els preus, pels núvols. Si un cas ho deixem per més endavant, quan algun dia passi per davant del Gourmet del Corte Inglés i no m’entri urticària defensiva.

Després de fer les nostres paranoies de què si és una secta, de què si hi anem caminant no sigui que ens robin el cotxe,...les nits d’hotel en principi les tenim, que era el nostre objectiu.