Les flors

Hi ha frases mítiques que passen de generació en generació i que més enllà de les dites tipus Si no vols pols, no vagis a l’era, són d’especial predilecció pel seu to humorístic.

- Jana, com t’ha anat el cole avui?
- Hem fet Psico però jo no. Perquè com que tinc tos no puc córrer ni fer exercici.
- A veure què diu el metge ara quan arribem.
- I també hem fet Música.
- I què heu fet avui?
- Jo volia dir una cosa i el Xavi m’ha castigat a la columna de pensar i m’ha dit que era una mal educada. És la primera vegada que em castiguen.
- I què has dit, carinyo?
- En el culo tengo flores!
- Quèee? No em diguis que el Xavi ha dit Señoras y señores?
- Si, però jo li volia explicar que l’avi ho diu però no m’ha deixat.
- Home, és que això no es diu allà al mig a la classe i menys contestar al professor. Jo també t’hagués castigat.

Aquesta conversa la manteníem en la foscor de dins el cotxe a les 20h camí del pediatre, jo conduint i ella darrera meu. En arribar a casa, ho explico a la Cristina i comencem a riure sense poder parar.

- Truca a ton pare i li dius que per la seva culpa han castigat a la nena, jajajajajajajajaja.
- No truquis mama. Us esteu rient de mi. S’enfada i marxa a l’habitació.

Ella no entenia que si l’avi diu una cosa així i no passa res, perquè no és cap paraulota, perquè el professor l’havia castigada. Vaig haver d’explicar-li que quan jo era petit vaig dir una paraulota i em van castigar a copiar 1000 vegades No insultaré a los profesores. Crec que es va quedar convençuda i puc quasi assegurar que no dirà Me cago en la fideuà, A cagar a la via o La figa de ta tia.

Més endavant ja li explicaré que una resposta matemàtica tampoc és convenient que la digui en veu alta al professor, no sigui que un dia li preguntin a un company seu Cuánto son 3+2? i la tornin a castigar.