Il·lusió

Estem en un loop cíclic. Avui la loteria per la que somia tothom, les cançonetes de sempre, les llumetes, les agendes plenes.... Tot es repeteix, fins i tot les cares d'il·lusió dels nens. Això roman inalterable.

Aquesta il·lusió es veu reflectida i immortalitzada en certs moments tot i que jo voldria que s'allargués en el temps. Que una il·lusió provoqués que una actitud s'allargués durant dies i setmanes, és el que voldríem sempre, però no es pot anar contra natura, i els nens som així. Tenim una il·lusió momentània fins que no ens recorden els grans el què.

A casa insistim en la idea de què els Reis ho veuen tot, que tenen espies que vigilen com es porten els nens i que els informen, i així fan més o menys cas a la llista de regals. Aquest any, ha estat perfecte el moment en què van semblar creure's de debó el que sa mare i son pare els deien i havien dit.

Quan els vam dir que els Reis ens havien enviat un video per elles i que volien que el miressin, van començar a donar respostes típiques d'incredulitat, de què és mentida,.....

Les haurieu d'haver vist davant l'ordinador amb els ulls com a taronges i la boca oberta. És molt xulo veure la il·lusió en les seves cares. Ho van explicar als avis el mateix dia, van fer cas als Reis i van endreçar les habitacions. Però només aquell mateix dia. Després ja res de res.

Però això seguirà sent així si entre tots els pares posem límits i fem que aprenguin bé la diferència entre amics i pares. Depèn de nosaltres. Si cedim en tot, si a llarg de l'any anem comprant el què volen per tal de no sentir-los, cagada. Arribarà un dia que no només no tindran il·lusió per les coses, sino que fins i tot no les valoraran.

I aquest valor, entre tots, hem de fer recuperar-lo.

http://www3.navidadessorprendentes.com/?c=r112106dc499087f46fc9174975a9b6a5bdfc2584