Explosions

Situeu al mapamundi aquesta imatge, que de ben segur per ningú és nova. L'hem vista tants i tants cops a l'Iran, Irak, Afganistan, Iemen....

Personalment, sempre que n'he vist tant a diaris com a la televisió he pensat en la gent que hi vivia i que és una putada que et passi alguna cosa així, i més si hi ha morts. Però ja està. Sempre m'ha fet una pena relativa escudant-me en el terrorisme, en els mitjans que tenen allà, en què si van molts anys per darrera, que són un poble en vies de desenvolupament...

Ara, a mida que el punt del mapa es va acostant al teu, la cosa comença a canviar. Ho sents més teu. Quan hi ha hagut un atemptat al País Basc, sempre he estat més consternat. Quan va passar la desgràcia del Carmel, vaig voler estar informat molt més sovint, pensant què sé jo.

Aquest matí quan en posar la ràdio camí de l'estació de tren han dit que hi havia hagut una explosió a Gavà, se m'ha passat la son de cop. La imatge és Gavà. Anava escoltant les declaracions i mica en mica notava que els ulls els tenia cada cop més humits i que havia d'inspirar profundament per evitar plorar quan sentia que hi havia 18 ferits molt greus (alguns nens) dels 28 que hi ha hagut. Suposo que és inevitable pensar en les teves filles i això provoca emoció només de pensar-hi.

Quan mon germà i jo érem petits, durant una temporada ens va cuidar l'Antonia. La seva germana Mento va cuidar molts anys la meva iaia malalta d'Alzheimer. Un dels germans, el Miguel, va veure el mar per primera vegada quan ell tenia 14 anys, tot i ser de Gavà, un dia que ma mare mon germà i jo el vam portar a la platja.

No fa molta estona he sabut que el pare, un germà i una germana de l'Antònia, la Mento i el Miguel, formen part dels ferits en l'explosió de Gavà.

Quina merda!