Tovallola

De veritat que no ho entenc. Insisteixo en què abans tot això no passava! D'entrada abans en una classe, i n'érem 40, tres o quatre eren els gamberros. I abans ser gamberro era molt sovint sinònim del que dèiem ser un "quillu". Aquest són els que feien les trastades. Posar paper de wàter, molt de paper de wàter i estirar la cadena molts cops per fer vessar l'aigua. Escopir als poms de les portes... I com a apostes, en recordo una en la que tota la classe hi va participar. Vam apostar diners, de mitjana vint duros, a que el Marc no era capaç de menjar-se 24 Donuts durant l'hora del pati. Com que sortíem al carrer vam encarregar al Pepe que demanés a Panrico una safata gran. Ens hauríeu d'haver vist, a dues classes de 1r de BUP, donant voltes a la "mansana" en comitiva, mentre el Marc anava engolint. Això era una aposta "sana".


Ara no, ara aposten a veure qui aguanta més estona escanyant-se. El més trist i fort és que tota la classe n'estava al corrent. El nen va demanar a la professora d'anar al lavabo, i mentre sortia per la porta, tots eren conscients del què anava a fer. Però cap "company" va pensar que es dirigia cap a la mort!!!

Sort en va tenir de tenir una professora que en veure que trigava va anar a buscar-lo. Potser si hagués estat un professor no vocacional, hagués passat d'ell. Hauria pensat que un menys que emprenya a classe i que ja s'apanyarà. Segur que ara el nen no estaria a l'hospital. Estaria a dalt.

Tinc tants dubtes sobre que haig de fer com a pare si em passés una cosa similar! Que li haig de dir a les meves filles, tant si són les protagonistes actives com passives? Que està passant?

Quin fart de patir. Quant que patirem.