Karaoke

Dissabte 3 de maig. 16h aproximadament.

Demanem el compte? Si demana, demana que potser l'Emilio ja hi és. Mama, quines cançons hi ha? No et preocupis que les té totes. Paguem i passem al local del costat. Cert, l'Emilio ja hi era. Saluda a mons pares, anfitrions i impulsors de l'activitat. Per animar el tema, l'Emilio, posa una canço perquè comenci ma mare. Després en canta ell una, constant que es va anar repetint cada tres o quatres cançons. Suposo que estar posant tot el dia cançons i no cantar-ne és com ser entrenador de futbol i no xutar mai la pilota.

No crec que fos el gintonic de tanquerai el que m'animés. A mi ja m'agrada cantar, quasi tothom ho sap. Quasi vol dir la dona i filles, germà i pares. Per animar a mon germà, vaig demanar una canço que de joves, vull dir, molt més joves ja cantàvem quan dormiem junts. Ha plogut. Títol: MMM MMM MMM MMM de Crash Test Dummies. L'Emilio tampoc la coneixia.

"No et preocupis que les té totes". Cap pista d'U2, Colpaly, Nirvana, Maroon 5, Keane, George Michael, Robbie Williams. Totes les pistes de José Feliciano, Ana Belén, Pantoja, Boig per tu de Sau..... Vaja, les típiques de Karaoke.

D'entre el "repertori", vam escollir els que coneixiem nosaltres i que ens sobtava que hi fos. Després de la de MMM, mon germà s'anima i clava My Way. Jo vaig cantar Angels del R.Williams, Linger de Cranberries, More than words de Extreme... Amb la Cristina vam cantar-ne una dels Backstreet Boys - Tell my why que era la primera vegada que ho feiem però que ens va quedar força bé per haver estat improvisat. De fet la tieta es va acostar i va dir: com es nota que la tenieu assajada, ehhhh?

La Jana i la Valèria van cantar Sol Solet, La Lluna la Pruna, Dilluns Dimarts, i també Limon y Sal de la Julieta Venegas o La Camisa Negra del Juanes.

Però quan millor m'ho vaig passar va ser amb l'Albert. Vam escalfar motors amb Fly me to the Moon per passar a l'apoteòsis amb Me and my shadow.

No em fa vergonya dir que ens va sortir súper bé. En les altres cançons els 11 espectadors feien la seva. En aquesta és van quedar bocabadats i van aplaudir moltíssim. L'Emilio ens va felicitar. I com als concerts de veritat, vam fer un bis repetint-la com a final de festa.




Bé, no, com a final de festa l'Emilio va voler cantar amb tots nosaltres...... Clavelitos.

Avui al matí la meva dona em diu: encara et dura lo del karaoke?
Doncs si. Em dura, perquè ens ho vam passar molt bé. I més quan al tren a una noia del meu costat li ha sonat el mòbil amb la canço I want it that way.