Ous

Fa cinc anys que va entrar un nou director general a la meva empresa. Ens va dir que volia canviar les coses, que les volia modernitzar i demés. Molts ens el vam creure i vam donar el vist-i-plau. Amb ell van arribar una sèrie de persones per tirar el projecte endavant. Jo estic en un departament important on quasi tots tenim uns sous baixos, baixíssims comparats amb els dels que cada any ha anat incorporant el director en d'altres departaments de l'empresa.

La qüestió és que al principi les coses van anar bé, les vendes van augmentar i tots estàvem contents amb els nous fitxatges. Però fa un parell d'anys, que els fills de puta, només fan que gratar-se l'entrecuix, arriben a les 11 a treballar, van a dinar a casa i ja no tornen. Això ha creat un malestar evident perquè tots considerem que no és correcte, que després és obvi que els resultats siguin dolents. Nosaltres ens esforcem molt, els recolzem per animar-los a que aconsegueixin èxits. Nosaltres som tan burros que només amb un dels premis que hi ha en joc cada any, ja en tenim prou. Sempre ens hem conformat amb poc, però no volem que ens prenguin el pèl. Nosaltres estimem l'empresa on treballem, jo hi porto treballant 36 anys i no puc tolerar que qualsevol merda vingui a desprestigiar l'empresa, que no es prengui la feina amb seriositat, que no s'esforci, que no li posi ous.

Ahir, vam veure'ns amb l'empresa que ens ha guanyat els dos darrers anys en un dels concursos i vam poder observar com els nostres van deixar que se'ns pixessin a sobre, que ens humiliessin. No és que siguin uns supercracks els de l'altra empresa, però els veus actuar i sembla que s'hi juguin el sou.

Jo sé que sempre no podem guanyar el premi a la millor empresa nacional i també a la millor europea. Però el que és clar, és que si treballessin cada dia, es preparessin, analitzessin les altres empreses, preparessin estratègies....encara que el resultat no fos el millor, nosaltres, el departament de socis, no estaríem indignats per l'actitud nefasta i vergonyosa del departament de jugadors.

És evident que els sentiments no es poden comprar.
Això és porta al cor. O ho entens o no ho entens.