R.I.P.

El diumenge 4 de maig en faig 36. Ja vaig dir a tothom que si havíem de dinar junts o alguna cosa, primer havia de saber l'hora del Barça. I juga a les set. Per això ho celebrarem el dissabte. Jo no crec que això em pugui portar mala sort.

Què haig de fer? En el fons voldria no anar-hi per demostrar el meu més profund rebuig bàsicament a l'actitud de jugadors, entrenador i directiva. Però és clar, hem de quedar segons per no haver de jugar la prèvia el mes d'agost. Vols dir que de vegades no has de passar per l'examen de setembre per valorar les coses?

El partit d'ahir era impossible de guanyar. No sense evitar algun instant empènyer la pilota amb la mirada des del sofà. Massa circumstàncies s'havien d'ajuntar per passar a la final. Que ells no ataquessin. Que nosaltres ho féssim molt bé. Que ells es cansessin més que nosaltres. Que nosaltres tinguéssim la ocasió que no hem tingut els darrers 5 partits i l’aprofitéssim. Que no féssim cap errada en defensa, i si la teníem, que ells no l'aprofitessin. En Zambrotta, un dels millors en ambdós partits, la va cagar en un rebuig. I ells, que si s'atreveixen a xutar des de fora de l'àrea......... 1-0.

Després de molt de temps d'agonia, al final el projecte ha mort. No tinc ni pena. Sabíem que el dia arribaria. Quan a una persona de 55 anys li detecten un càncer i després de 2 anys mor, et fa pena. Ho trobes injust. Ja t'havies fet la idea. Només esperaves el dia. Penses que encara tenia molt futur per endavant. El que més ràbia fa en aquests casos, és que els metges no han fet la seva feina. Han detectat símptomes i la malaltia, però no li han donat medicina. Han deixat a mans del destí i la natura el curar-se. La farigola ja no ho cura tot.

Mon pare i ma mare, bàsicament s'emprenyaven amb mi per les notes que treia, no perquè fos un 6, sinó perquè sabien que jo podia treure un 8, però jo, amb un sis ja em conformava. La diferència és que jo per estudiar no cobrava 300 milions de pessetes.

Aquest fills de puta no saben el que tenen. I aquests fills de puta, saben que hi ha molts socis que no tenen ni puta idea de futbol ni memòria. Quant demà els vegin al Port Ginesta o al Lido dinant, els diran que quina mala sort han tingut amb tanta possessió de pilota i lo bé que han jugat. I tan panxos.

El setembre en tornem a parlar.