Adelante

Està demostrat que les persones estan per sobre de les entitats. Hi ha entitats en què les persones van canviant i com ho sé, doncs tinc paciència. Per això mai trencaré el carnet de soci del Barça quan les coses van mal dades.
Però hi ha casos en què no puc aguantar. La nostra segona hipoteca ens la va concedir el bebebea. Com que tancaven la oficina original i la directora aprofitava per pre-jubilar-se, ens van traspassar el compte a la oficina d’una de les seves ajudants, que anomenaré per mantenir el seu anonimat MP.

Des del mes de setembre 07 li he estat reclamant 240 euros de comissions per coses que no havia decidit jo. La seva resposta sempre ha estat:

- Ostres David, la veritat és que passen unes coses molt rares que no entenc.
- Doncs la professional ets tu i necessito que ho arreglis. Sempre que he demanat una targeta l’he demanada de les que si tinc diners se’m descompta al moment del compte corrent. I si no en tinc, no puc pagar. Fàcil. No he tingut mai cap problema, ni a Caixa Catalunya, ni La Caixa, ni Santander, ni BNP, ni Bank of America. Em sembla que he demanat una cosa normal, que té tothom.
- Ja ja, si tens raó, però és que no ho entenc.

Per situar-vos, us diré que es una senyora, que sempre està morena, que molts dijous i divendres no hi és i que s’asseu a les primeres taules del banc. De fet, mai arribarà a les taules del final, sempre estarà a les trinxeres, parant el primer cop i per tant, amb més risc de què la matin professionalment.

Doncs ahir davant d’ella, vaig semblar un killer financer de Wall Street, o en Sala Martin, o el Solbes. El que vulgueu. I això que vaig aplicar la lògica. Tinc un rebut que diu Importe Recibo: 68,30€. I una línia a sota que diu, Capital Pendiente: 67,84€.
Com que al demanar de cancel·lar “tot”, al ser súper difícil, com vaig demanar una cosa que mai havia fet ningú, doncs van anular el compte però no targetes i és clar, no van poder carregar-ho. No cal dir que li vaig haver de recordar que tots els gastos de comisión, de reclamación etc... no me’ls cobrés.
No entenia res la dona. Em diu:
-Mira David, vas treure 200€ i n’has pagat 33, o sigui que deus...
- MP MP, un moment. El segon MP era de mecagon la puta que no vaig pronunciar. Va faltar poc però. I el que he pagat el novembre, desembre, gener i febrer, QUÈ, QUÈ., tot visionant al Van Gaal a la Plaça Sant Jaume.
Sabeu que em va dir: Bueno, segons tu què deus? Joder, m’ho podia haver dit el dia de la hipoteca. Mai un banc m’havia preguntat. Sempre et diuen el que deus de la lletra grossa i el que no saps que deus de la petita.
Encara una altra noia del final del banc, em va dir que havia d’anar el maig a acabar de pagar una quota. Els vaig dir que marxava a viure a Madagascar i que ho volia cancel·lar tot, que era la meva petició des de feia 2 mesos.

Us recomano anar a conèixer la MP. És bona persona, us farà sentir super bé.
A partir d’avui digueu-me Alan Greenspan.