Estan perduts!

Mai, mai de la vida, tenint la possibilitat de veure el Barça des del sofà de casa, no havia deixat passar la ocasió. Sempre hi ha un primer cop.

El dissabte engego la Caixa, poso el cinc i comença el Recreativo de Huelva-Barça. Minut 1. Gol d’Eto’o, de cap, a passada de Giovani. Miro el partit dos minuts més i decideixo que ja en tinc prou i ens posem a veure alguns capítols de la sèrie LOST, la historia d’els supervivents d’el vol 815 de la companyia Oceanic que va estimbar-se en una illa de Pacífic, i en la que passen coses molt estranyes.

Llavors la Cristina em diu: Total, sempre que el Barça marca al primer minut acaba perdent. Jo per contradir la veritat i realitat d’enguany, li dic que no, que no sempre és així, mentre recordo els partits de l’Almeria, de l’Atlètic de Madrid, del Betis, de l’Athletic de Bilbao...

Després de dos capítols, faig una pausa, poso el cinc, i veig que al minut 75 estan 2 a 2. Patètic. De veritat és que tots plegats no sabem perquè una grup que jugava bé i corria no fa ni dos anys, ara són uns arreplegats, han perdut la confiança, i sembla que no hagin jugat mai junts.

No ho entenc. No ho entenem. De veritat. Ara que tot això és un negoci, una empresa, doncs que actuïn com a tal. Això vol dir, d’entrada, que cada dia han de treballar més. 8 hores, com tothom. I qui no estigui d’acord, doncs adéu. Cap problema. Aquí que vingui gent que vulgui treballar.

Que facin jugades d’estratègia, mirin vídeos dels contraris, assagin faltes directes, diferents tipus de defensa, entrenament físic. Perquè avui en dia, el físic ho és quasi tot. Al bàsquet aquestes coses es fan. Bé, de fet, els altres equips de futbol de la lliga ho fan. Si no, no s’entén que equips modestos ens superin.

A més, si tot això es fa, si veus que físicament estan bé, que corren, que es mouen, que busquen espais, si no es guanya no passa res. Perquè veus que ho han donat tot. Això és el que passava fa 2 anys.

Què collons ha passat?