Feia dos o tres minuts que sentia soroll a l'habitació un dissabte a la tarda. Vaig intuir alguna cosa i hi vaig anar amb la càmera en mà. Resultat, un entrenament amb final feliç. Podria estar hores i hores mirant i mirant què fan, com negocien coses, com es barallen i com riuen juntes.
30 d’abril 2008
R.I.P.
El diumenge 4 de maig en faig 36. Ja vaig dir a tothom que si havíem de dinar junts o alguna cosa, primer havia de saber l'hora del Barça. I juga a les set. Per això ho celebrarem el dissabte. Jo no crec que això em pugui portar mala sort.
Què haig de fer? En el fons voldria no anar-hi per demostrar el meu més profund rebuig bàsicament a l'actitud de jugadors, entrenador i directiva. Però és clar, hem de quedar segons per no haver de jugar la prèvia el mes d'agost. Vols dir que de vegades no has de passar per l'examen de setembre per valorar les coses?
El partit d'ahir era impossible de guanyar. No sense evitar algun instant empènyer la pilota amb la mirada des del sofà. Massa circumstàncies s'havien d'ajuntar per passar a la final. Que ells no ataquessin. Que nosaltres ho féssim molt bé. Que ells es cansessin més que nosaltres. Que nosaltres tinguéssim la ocasió que no hem tingut els darrers 5 partits i l’aprofitéssim. Que no féssim cap errada en defensa, i si la teníem, que ells no l'aprofitessin. En Zambrotta, un dels millors en ambdós partits, la va cagar en un rebuig. I ells, que si s'atreveixen a xutar des de fora de l'àrea......... 1-0.
Després de molt de temps d'agonia, al final el projecte ha mort. No tinc ni pena. Sabíem que el dia arribaria. Quan a una persona de 55 anys li detecten un càncer i després de 2 anys mor, et fa pena. Ho trobes injust. Ja t'havies fet la idea. Només esperaves el dia. Penses que encara tenia molt futur per endavant. El que més ràbia fa en aquests casos, és que els metges no han fet la seva feina. Han detectat símptomes i la malaltia, però no li han donat medicina. Han deixat a mans del destí i la natura el curar-se. La farigola ja no ho cura tot.
Mon pare i ma mare, bàsicament s'emprenyaven amb mi per les notes que treia, no perquè fos un 6, sinó perquè sabien que jo podia treure un 8, però jo, amb un sis ja em conformava. La diferència és que jo per estudiar no cobrava 300 milions de pessetes.
Aquest fills de puta no saben el que tenen. I aquests fills de puta, saben que hi ha molts socis que no tenen ni puta idea de futbol ni memòria. Quant demà els vegin al Port Ginesta o al Lido dinant, els diran que quina mala sort han tingut amb tanta possessió de pilota i lo bé que han jugat. I tan panxos.
El setembre en tornem a parlar.
Què haig de fer? En el fons voldria no anar-hi per demostrar el meu més profund rebuig bàsicament a l'actitud de jugadors, entrenador i directiva. Però és clar, hem de quedar segons per no haver de jugar la prèvia el mes d'agost. Vols dir que de vegades no has de passar per l'examen de setembre per valorar les coses?
El partit d'ahir era impossible de guanyar. No sense evitar algun instant empènyer la pilota amb la mirada des del sofà. Massa circumstàncies s'havien d'ajuntar per passar a la final. Que ells no ataquessin. Que nosaltres ho féssim molt bé. Que ells es cansessin més que nosaltres. Que nosaltres tinguéssim la ocasió que no hem tingut els darrers 5 partits i l’aprofitéssim. Que no féssim cap errada en defensa, i si la teníem, que ells no l'aprofitessin. En Zambrotta, un dels millors en ambdós partits, la va cagar en un rebuig. I ells, que si s'atreveixen a xutar des de fora de l'àrea......... 1-0.
Després de molt de temps d'agonia, al final el projecte ha mort. No tinc ni pena. Sabíem que el dia arribaria. Quan a una persona de 55 anys li detecten un càncer i després de 2 anys mor, et fa pena. Ho trobes injust. Ja t'havies fet la idea. Només esperaves el dia. Penses que encara tenia molt futur per endavant. El que més ràbia fa en aquests casos, és que els metges no han fet la seva feina. Han detectat símptomes i la malaltia, però no li han donat medicina. Han deixat a mans del destí i la natura el curar-se. La farigola ja no ho cura tot.
Mon pare i ma mare, bàsicament s'emprenyaven amb mi per les notes que treia, no perquè fos un 6, sinó perquè sabien que jo podia treure un 8, però jo, amb un sis ja em conformava. La diferència és que jo per estudiar no cobrava 300 milions de pessetes.
Aquest fills de puta no saben el que tenen. I aquests fills de puta, saben que hi ha molts socis que no tenen ni puta idea de futbol ni memòria. Quant demà els vegin al Port Ginesta o al Lido dinant, els diran que quina mala sort han tingut amb tanta possessió de pilota i lo bé que han jugat. I tan panxos.
El setembre en tornem a parlar.
27 d’abril 2008
Adelante
Està demostrat que les persones estan per sobre de les entitats. Hi ha entitats en què les persones van canviant i com ho sé, doncs tinc paciència. Per això mai trencaré el carnet de soci del Barça quan les coses van mal dades.
Però hi ha casos en què no puc aguantar. La nostra segona hipoteca ens la va concedir el bebebea. Com que tancaven la oficina original i la directora aprofitava per pre-jubilar-se, ens van traspassar el compte a la oficina d’una de les seves ajudants, que anomenaré per mantenir el seu anonimat MP.
Des del mes de setembre 07 li he estat reclamant 240 euros de comissions per coses que no havia decidit jo. La seva resposta sempre ha estat:
- Ostres David, la veritat és que passen unes coses molt rares que no entenc.
- Doncs la professional ets tu i necessito que ho arreglis. Sempre que he demanat una targeta l’he demanada de les que si tinc diners se’m descompta al moment del compte corrent. I si no en tinc, no puc pagar. Fàcil. No he tingut mai cap problema, ni a Caixa Catalunya, ni La Caixa, ni Santander, ni BNP, ni Bank of America. Em sembla que he demanat una cosa normal, que té tothom.
- Ja ja, si tens raó, però és que no ho entenc.
Per situar-vos, us diré que es una senyora, que sempre està morena, que molts dijous i divendres no hi és i que s’asseu a les primeres taules del banc. De fet, mai arribarà a les taules del final, sempre estarà a les trinxeres, parant el primer cop i per tant, amb més risc de què la matin professionalment.
Doncs ahir davant d’ella, vaig semblar un killer financer de Wall Street, o en Sala Martin, o el Solbes. El que vulgueu. I això que vaig aplicar la lògica. Tinc un rebut que diu Importe Recibo: 68,30€. I una línia a sota que diu, Capital Pendiente: 67,84€.
Com que al demanar de cancel·lar “tot”, al ser súper difícil, com vaig demanar una cosa que mai havia fet ningú, doncs van anular el compte però no targetes i és clar, no van poder carregar-ho. No cal dir que li vaig haver de recordar que tots els gastos de comisión, de reclamación etc... no me’ls cobrés.
No entenia res la dona. Em diu:
-Mira David, vas treure 200€ i n’has pagat 33, o sigui que deus...
- MP MP, un moment. El segon MP era de mecagon la puta que no vaig pronunciar. Va faltar poc però. I el que he pagat el novembre, desembre, gener i febrer, QUÈ, QUÈ., tot visionant al Van Gaal a la Plaça Sant Jaume.
Sabeu que em va dir: Bueno, segons tu què deus? Joder, m’ho podia haver dit el dia de la hipoteca. Mai un banc m’havia preguntat. Sempre et diuen el que deus de la lletra grossa i el que no saps que deus de la petita.
Encara una altra noia del final del banc, em va dir que havia d’anar el maig a acabar de pagar una quota. Els vaig dir que marxava a viure a Madagascar i que ho volia cancel·lar tot, que era la meva petició des de feia 2 mesos.
Us recomano anar a conèixer la MP. És bona persona, us farà sentir super bé.
A partir d’avui digueu-me Alan Greenspan.
Però hi ha casos en què no puc aguantar. La nostra segona hipoteca ens la va concedir el bebebea. Com que tancaven la oficina original i la directora aprofitava per pre-jubilar-se, ens van traspassar el compte a la oficina d’una de les seves ajudants, que anomenaré per mantenir el seu anonimat MP.
Des del mes de setembre 07 li he estat reclamant 240 euros de comissions per coses que no havia decidit jo. La seva resposta sempre ha estat:
- Ostres David, la veritat és que passen unes coses molt rares que no entenc.
- Doncs la professional ets tu i necessito que ho arreglis. Sempre que he demanat una targeta l’he demanada de les que si tinc diners se’m descompta al moment del compte corrent. I si no en tinc, no puc pagar. Fàcil. No he tingut mai cap problema, ni a Caixa Catalunya, ni La Caixa, ni Santander, ni BNP, ni Bank of America. Em sembla que he demanat una cosa normal, que té tothom.
- Ja ja, si tens raó, però és que no ho entenc.
Per situar-vos, us diré que es una senyora, que sempre està morena, que molts dijous i divendres no hi és i que s’asseu a les primeres taules del banc. De fet, mai arribarà a les taules del final, sempre estarà a les trinxeres, parant el primer cop i per tant, amb més risc de què la matin professionalment.
Doncs ahir davant d’ella, vaig semblar un killer financer de Wall Street, o en Sala Martin, o el Solbes. El que vulgueu. I això que vaig aplicar la lògica. Tinc un rebut que diu Importe Recibo: 68,30€. I una línia a sota que diu, Capital Pendiente: 67,84€.
Com que al demanar de cancel·lar “tot”, al ser súper difícil, com vaig demanar una cosa que mai havia fet ningú, doncs van anular el compte però no targetes i és clar, no van poder carregar-ho. No cal dir que li vaig haver de recordar que tots els gastos de comisión, de reclamación etc... no me’ls cobrés.
No entenia res la dona. Em diu:
-Mira David, vas treure 200€ i n’has pagat 33, o sigui que deus...
- MP MP, un moment. El segon MP era de mecagon la puta que no vaig pronunciar. Va faltar poc però. I el que he pagat el novembre, desembre, gener i febrer, QUÈ, QUÈ., tot visionant al Van Gaal a la Plaça Sant Jaume.
Sabeu que em va dir: Bueno, segons tu què deus? Joder, m’ho podia haver dit el dia de la hipoteca. Mai un banc m’havia preguntat. Sempre et diuen el que deus de la lletra grossa i el que no saps que deus de la petita.
Encara una altra noia del final del banc, em va dir que havia d’anar el maig a acabar de pagar una quota. Els vaig dir que marxava a viure a Madagascar i que ho volia cancel·lar tot, que era la meva petició des de feia 2 mesos.
Us recomano anar a conèixer la MP. És bona persona, us farà sentir super bé.
A partir d’avui digueu-me Alan Greenspan.
22 d’abril 2008
Poc probable
Ho dic abans de què comenci demà el partit del Barça-Manchester. És impossible que el Barça passi l'eliminatòria. Pot ser que demà guanyem, però no per passar a la final. No hi ha color. Bé n'hi ha un, el vermell. No grana, no. Vermell de la samarreta del Manchester.
Ja sabeu que em fa ràbia pensar així. No és una manera d'autoprotegir-se per si un cas guanyem i així sigui més feliç. No. No tenim opcions. Ni Messi ni res. És una qüestió d'actitud. El Barça fa dos anys que no la té. Ni actitud ni físic. Estem a les semifinals perquè a vuitens i quarts hem hagut de jugar amb equips molt dèbils. I en amdues ocasions vam guanyar al Camp Nou per 1 a 0.
Que passarà demà contra un equip fort i ràpid? Doncs que ens en faran 2, com a mínim. Tant de bo no sigui així. Sabeu què passa, que no crec que el Barça actual estigui capacitat de guanyar ara al Manchester i després al Liverpool o Chelsea a la final.
Com que no ho crec, ara el més important és que el Liverpool guanyi aquesta edició de la Copa d'Europa i així estiguin més a prop de desbancar dels fastigosos que encapçalan la llista.
Força Barça.
Ja sabeu que em fa ràbia pensar així. No és una manera d'autoprotegir-se per si un cas guanyem i així sigui més feliç. No. No tenim opcions. Ni Messi ni res. És una qüestió d'actitud. El Barça fa dos anys que no la té. Ni actitud ni físic. Estem a les semifinals perquè a vuitens i quarts hem hagut de jugar amb equips molt dèbils. I en amdues ocasions vam guanyar al Camp Nou per 1 a 0.
Que passarà demà contra un equip fort i ràpid? Doncs que ens en faran 2, com a mínim. Tant de bo no sigui així. Sabeu què passa, que no crec que el Barça actual estigui capacitat de guanyar ara al Manchester i després al Liverpool o Chelsea a la final.
Com que no ho crec, ara el més important és que el Liverpool guanyi aquesta edició de la Copa d'Europa i així estiguin més a prop de desbancar dels fastigosos que encapçalan la llista.
Força Barça.
18 d’abril 2008
Sorpresa
Que divertit que divertit ha de ser poder participar en això. Ho podríem fer aquí.
Un grup de persones es dedica a muntar accions per sorpresa de tothom. Es diuen Improv Everywhere. Algunes de les accions que han fet han estat reunir 200 persones i de cop quedar-se quietes, o muntar un musical amb 16 persones en un centre comercial o una de les meves preferides, animar un partit d'esport base de nens simulant la primera divisió. L'exemple és de baseball. 400 persones van a animar el partit, posen un marcador electrònic, simulen que una TV emet el partit...
És clar, el nens al·lucinaven. Van estar molt contents. No ho oblidaran mai.
Un grup de persones es dedica a muntar accions per sorpresa de tothom. Es diuen Improv Everywhere. Algunes de les accions que han fet han estat reunir 200 persones i de cop quedar-se quietes, o muntar un musical amb 16 persones en un centre comercial o una de les meves preferides, animar un partit d'esport base de nens simulant la primera divisió. L'exemple és de baseball. 400 persones van a animar el partit, posen un marcador electrònic, simulen que una TV emet el partit...
És clar, el nens al·lucinaven. Van estar molt contents. No ho oblidaran mai.
17 d’abril 2008
Destí
Ahir vaig recopilar de diferents diaris el meu horòscop del dia. Queda clar que d'entrada, el meu futur és incert només mirant les dates entre les que es considera que s'és Taure.
- Tauro 21-4 /20-5
La vida social estimulará tus asuntos. Conviene que des a conocer tus proyectos, que se sepa lo que haces.
- Tauro 20-4 /20-5
Tu conducta extraña en una reunión provoca perplejidad. Situación imprevisible con la pareja. Ánimo contradictorio.
- Tauro 21-4 /20-5
Pletórico de energía y de emociones, de buen pasar ante la vida y recogiendo los frutos de la tierra.
- Tauro 20-4 /21-5
Empieza ya a superar el bajo tono general de estas semanas. Posibilidad de un feliz encuentro afectivo durante un viaje.
- Tauro 20 de abril - 19 de mayo
Si lograr tus fines requiere madrugar o acostarse más tarde ese será el precio que tendrás de pagar para conseguirlo. Después te alegrarás mucho de haber invertido bien esas horas. Ahora mismo no te das cuenta, pero todo tendrá un buen significado y mejor aún un significado productivo.
- Tauro (?)
Nuevos intereses le darán color y sabor a tu vida. Nada ni nadie podrá frenar tu ascenso a nuevas cumbres. Después del desengaño y el sacrificio te llegan los laureles. El dinero vuelve a fluir y cobrarás algunas deudas que creías no te iban a saldar. Cumplirás con tu familia, amigos, socios, pero te asegurarás de cumplir primero contigo.
- Taure (21/04 - 20/05)
Època de canvis. Una important reestructuració laboral et pot beneficiar. Estabilitat emocional.
En concret ahir, em vaig llevar a les 7:40h, a les 8:10h vaig agafar el tren. A les 8:40h vaig prendre un cafè amb llet i dues pastilles Condrosan per regenerar-me el cartílag del genoll dret. A les 9h. estava a la feina fins les 14h. Vaig avançar coses però cap reunió.
No vaig estar especialment feliç ahir. Normal. A les 14:10 vaig menjar un petit (molt petit) entrepà de pernil salat, coca-cola i tallat. A les 15h torno a la feina. Segueixo actualitzant feines, arxivant, enviant, corregint. A les18h, vaig marxar al tren. 18:15, destinació Castelldefels. Parlo amb un amic que es casa el 28-29 de juny. Arribo a casa, em canvio i vaig a jugar a pàdel per substituïr un amic d'un amic. Torno a casa, i a partir d'aquí el de sempre. Sopar de les nenes, sopar nostre, una mica de tele, sexe i rock 'n roll i cap al llit.
Encara no he trobat, ni les cumbres, ni el viaje, ni fluye el dinero, ni frutos, ni deutes cobrats. Algun canvi a la feina si que hi ha hagut. També la preuada estabilitat emocional.
Avui diu que a partir de la nit s'inicia el meu període anual de renovació psíquica i que em sentiré més "despejado" ja que Mercuri ingressa a Taure.
Estigueu al lloro. I aviseu-me si faig coses extranyes.
16 d’abril 2008
Ortografia SMS
Escriure un SMS amb accents correctes pot triplicar el preu del missatge!L’origen del problema no és de les operadores que cobren sinó dels fabricants. Gran part dels models funcionen amb l’alfabet GSM 3.38, que consta de 138 símbols diferents i permet escriure fins a 160 caràcters. Però si s’utilitza un símbol que no estigui en aquest alfabet, el mòbil passa a funcionar amb el sistema Unicode, que limita els missatges a 70 caràcters. És a dir, que si escrius correctament el missatge, amb els accents o dièresis i ce trencada si és català, es facturen per blocs de 70. O sigui, que si he utilitzat els 160 caràcters i n’he utilitzat dels que no són de l’alfabet més comú, me’n cobraran tres (dos de 70 més un de 20).
Només ens falta això. La gent no sap escriure. Fa moltes faltes. I ho he constatat entre els alumnes que he tingut a la Universitat. I tant en català com en castellà.
Que ma filla gran que està aprenent a llegir i escriure amb 5 anys escrigui “acet” quan vol dir “aquest”, doncs és normal. Però si per sms un jove escriu “aket” per dir el mateix, doncs no està tan lluny de P5.
Aquest és un exemple d’un mail que vaig rebre ahir d'un noi d'uns 20 anys.
Moltes gràcies David, ja le descarregat i és bastant útil. Ho fa tot molt ràpid i molt sencill. Les webs queden molt boniques i té molt estils per possar amb el quhem complicava jo, fent´lo a mà amb tot el codi jeje així es molt mes fàcil. Gràcies un altre cop, ens veïem, cuida't.
8 faltes d’ortografia en tres frases, algunes d’impressionants. Mon pare i el meu sogre, per exemple, que no van estudiar en català, no fan aquestes faltes. Us ho prometo. Escriure malament, diu avui el Sergi Pàmies, és de gandul. I tant.
L’altre dia la germana d’una companya de classe de la Jana, de 13 anys, estava fent un treball de tecnologia. Per curiositat de què es fa ara al col·legi li vaig demanar si ho podia mirar. Li vaig preguntar si li podia comentar algunes faltes d’ortografia. Em va dir que és clar. Li vaig preguntar si el professor no els ho corregia. La resposta del professor de tecnologia va ser que això és feina del professor de català.
Patètic. Vols dir que el nom Professor és el més adient?
Potser abans va ser professor de català del noi que em va escriure el mail.
15 d’abril 2008
Tamagochi
Que divertit és veure que algú riu amb ganes. Molt divertit, i a més s’encomana. Genera que tot l’ambient sigui positiu. Però sempre que no és escandalós ni forçat.Ahir, tornant amb tren, m’assec al grup de quatre seients en el mateix sentit de la marxa. A la meva esquerra i davant meu al primer seient del grup de 6 seients, un noi comença a llegir una revista. En un moment donat comença a encongir les espatlles i el coll, es posa la mà a la boca, i comença a evitar que se’l sentís. No podia parar de riure. Anava llegint i rient.
Jo, llavors, vaig voler llegir també el que li feia gràcia. Ja us dic que llegir una revista d’algú que està davant teu i en diagonal no és fàcil, però volia saber què pebrots li feia tanta gràcia. Vaig aconseguir llegir el titular següent: “Niño viaja a Japón para vengar la muerte de su Tamagochi”
Em va fer gràcia. I de sobte em va venir al cap una notícia que vaig llegir al tren camí de Ràdio Sabadell la setmana passada en la que explicaven que un grup de creatius d’una agència publicitària estava a punt de treure al mercat una revista amb notícies surrealistes i òbviament falses. Recordava la notícia de la portada.
Mentrestant el noi seguia rient molt. D’entrada sol. Després m’hi vaig afegir jo, només de veure’l. El senyor assegut davant del noi, també reia. La parella de la seva dreta, també. Els quatre ens miràvem i somrèiem de veure com s’ho passava de bé. Finalment, el noi es va alliberar aixecant el cap i exclamant un QUE RISA.
- Perdona, aquesta és una revista que un grup de publicitaris han editat amb notícies de conya?
- Viste, sho la conosco d’argentina. A unos estudiantes les shevó unos meses el preparla y creo que ahora la editan acá.
- L·Leí en una ravista que una agència iba a sacar una. Recordo que la portada era con el titular: Eyacula all-i-oli, monta un bar y se forra.
- ES ESTA. MIRÁLA.
I a partir d’aquí vam començar a parlar, me la va deixar fullejar, i finalment l’he trobada a internet. Ell em deia que no sabia si aquí aquest tipus d’humor tan surrealista i delirant funciona. Es veu que allà té molt d’èxit. Personalment, crec que molta gent podrà riure una estona.
www.revistañah.es
14 d’abril 2008
Estan perduts!
Mai, mai de la vida, tenint la possibilitat de veure el Barça des del sofà de casa, no havia deixat passar la ocasió. Sempre hi ha un primer cop.
El dissabte engego la Caixa, poso el cinc i comença el Recreativo de Huelva-Barça. Minut 1. Gol d’Eto’o, de cap, a passada de Giovani. Miro el partit dos minuts més i decideixo que ja en tinc prou i ens posem a veure alguns capítols de la sèrie LOST, la historia d’els supervivents d’el vol 815 de la companyia Oceanic que va estimbar-se en una illa de Pacífic, i en la que passen coses molt estranyes.
Llavors la Cristina em diu: Total, sempre que el Barça marca al primer minut acaba perdent. Jo per contradir la veritat i realitat d’enguany, li dic que no, que no sempre és així, mentre recordo els partits de l’Almeria, de l’Atlètic de Madrid, del Betis, de l’Athletic de Bilbao...
Després de dos capítols, faig una pausa, poso el cinc, i veig que al minut 75 estan 2 a 2. Patètic. De veritat és que tots plegats no sabem perquè una grup que jugava bé i corria no fa ni dos anys, ara són uns arreplegats, han perdut la confiança, i sembla que no hagin jugat mai junts.
No ho entenc. No ho entenem. De veritat. Ara que tot això és un negoci, una empresa, doncs que actuïn com a tal. Això vol dir, d’entrada, que cada dia han de treballar més. 8 hores, com tothom. I qui no estigui d’acord, doncs adéu. Cap problema. Aquí que vingui gent que vulgui treballar.
Que facin jugades d’estratègia, mirin vídeos dels contraris, assagin faltes directes, diferents tipus de defensa, entrenament físic. Perquè avui en dia, el físic ho és quasi tot. Al bàsquet aquestes coses es fan. Bé, de fet, els altres equips de futbol de la lliga ho fan. Si no, no s’entén que equips modestos ens superin.
A més, si tot això es fa, si veus que físicament estan bé, que corren, que es mouen, que busquen espais, si no es guanya no passa res. Perquè veus que ho han donat tot. Això és el que passava fa 2 anys.
Què collons ha passat?
El dissabte engego la Caixa, poso el cinc i comença el Recreativo de Huelva-Barça. Minut 1. Gol d’Eto’o, de cap, a passada de Giovani. Miro el partit dos minuts més i decideixo que ja en tinc prou i ens posem a veure alguns capítols de la sèrie LOST, la historia d’els supervivents d’el vol 815 de la companyia Oceanic que va estimbar-se en una illa de Pacífic, i en la que passen coses molt estranyes.
Llavors la Cristina em diu: Total, sempre que el Barça marca al primer minut acaba perdent. Jo per contradir la veritat i realitat d’enguany, li dic que no, que no sempre és així, mentre recordo els partits de l’Almeria, de l’Atlètic de Madrid, del Betis, de l’Athletic de Bilbao...
Després de dos capítols, faig una pausa, poso el cinc, i veig que al minut 75 estan 2 a 2. Patètic. De veritat és que tots plegats no sabem perquè una grup que jugava bé i corria no fa ni dos anys, ara són uns arreplegats, han perdut la confiança, i sembla que no hagin jugat mai junts.
No ho entenc. No ho entenem. De veritat. Ara que tot això és un negoci, una empresa, doncs que actuïn com a tal. Això vol dir, d’entrada, que cada dia han de treballar més. 8 hores, com tothom. I qui no estigui d’acord, doncs adéu. Cap problema. Aquí que vingui gent que vulgui treballar.
Que facin jugades d’estratègia, mirin vídeos dels contraris, assagin faltes directes, diferents tipus de defensa, entrenament físic. Perquè avui en dia, el físic ho és quasi tot. Al bàsquet aquestes coses es fan. Bé, de fet, els altres equips de futbol de la lliga ho fan. Si no, no s’entén que equips modestos ens superin.
A més, si tot això es fa, si veus que físicament estan bé, que corren, que es mouen, que busquen espais, si no es guanya no passa res. Perquè veus que ho han donat tot. Això és el que passava fa 2 anys.
Què collons ha passat?
10 d’abril 2008
Cançó homenatge
Hi ha moments que sempre et provoquen reaccions positives i que immediatament et transporten a situacions viscudes similars. He trobat aquesta cançó en homenatge a algú que ja ha passat a la història. La lletra diu que per això ell estima Paris.
Ja sabeu que Paris i jo anem juntets. Per la paraula Paris em vénen al cap moltes coses, persones, restaurants, crêpes, amics, concerts,... Però també em recorda en Juliano Haus Belletti.
Ja sabeu que Paris i jo anem juntets. Per la paraula Paris em vénen al cap moltes coses, persones, restaurants, crêpes, amics, concerts,... Però també em recorda en Juliano Haus Belletti.
09 d’abril 2008
Ràdio Sabadell
Ahir vaig estar a Ràdio Sabadell convidat en un programa magazine de tarda per parlar del Marketing als supermercats. I tot per haver sortit el dimarts Sant al diari gratuït Metro.
És molt interessant veure com es fa un programa. Pensava que abans de parlar tindriem temps de parlar amb el presentador, preparar una mica la tertúlia. Res de res. El tema començava a les 18:10 i vam entrar a les 18:08.
Al principi em vaig posar nerviós, suposo per ser el primer cop d'estar a la ràdio. Un cop fas la primera resposta et relaxes. Em vaig relaxar tant que vaig oblidar de dir el nom de l'empresa. Però bé, com que el perfil de l'oient és de mestressa de casa de Sabadell, no és tan greu.
Va ser divertit. M'ho vaig passar bé, i segur que a les tres persones que em van escoltar en directe, també. Tres no és atzar, tres són la Crispi, la Jana i la tieta.
Ho vols escoltar?
És molt interessant veure com es fa un programa. Pensava que abans de parlar tindriem temps de parlar amb el presentador, preparar una mica la tertúlia. Res de res. El tema començava a les 18:10 i vam entrar a les 18:08.
Al principi em vaig posar nerviós, suposo per ser el primer cop d'estar a la ràdio. Un cop fas la primera resposta et relaxes. Em vaig relaxar tant que vaig oblidar de dir el nom de l'empresa. Però bé, com que el perfil de l'oient és de mestressa de casa de Sabadell, no és tan greu.
Va ser divertit. M'ho vaig passar bé, i segur que a les tres persones que em van escoltar en directe, també. Tres no és atzar, tres són la Crispi, la Jana i la tieta.
Ho vols escoltar?
03 d’abril 2008
Nou zero dos
- Bienvenido a Orange. Para poder ofrecerle un mejor servicio telefónico, por favor, escoja de entre las siguientes opciones la que mejor se adapte a sus necesidades. Para temas relacionados con altas pulse 1…..para facturas pulse 3.
Tres
- Para consultas pulse 1, para pagos pulse 2, para estado pulse 3, para otras consultas pulse 4.
Cuatro
- Si desea cambiar la domiciliación, por favor llame al 902 012 220.
Cabrons, podieu dir-ho abans, òstia, penso. Marco el nou número i tornem-hi.
- Bienvenido a Orange. Para poder ofrecerle un mejor servicio telefónico, por favor, escoja de entre las siguientes opciones la que mejor se adapte a sus necesidades. Para temas relacionados con tal pulse 1…..para facturas pulse 3.
Tres
- Para no sé qué pulse 1, para lo otro pulse 2, para estado pulse 3, para cambios de domiciliación pulse 4.
Cuatro
En dècimes de segon haig de pensar entre les opcions que m’ha dit, treure’m el telèfon de la orella, prémer la tecla i tornar a escoltar, tot abans de què la màquina comenci a parlar de nou.
-Por favor, espere unos instantes, todos nuestros operadores están ocupados.
És estrany que tots estiguin ocupats. No m’havia passat mai! Sempre contesten de seguida, oi? Els primers 10 segons esperes tranquil, a partir de què torna a dir el missatge, et comences a posar nerviós perquè és clar, he trucat a un 902 que pago jo, no?
Penso en penjar però seria pitjor. Segur que hauria de tornar a passar pel mateix. Entre que busquen frases hiperllargues per anar fent córrer el comptador i que sempre estan ocupats, de mica en mica s’omple la pica i també els pebrots dels que hem d’esperar.
Finalment després de dos minuts aproximadament, et responen. Suposo que els dos minuts deu ser una norma de tots aquest tipus de telèfons. Tot és una conxorxa per treure’t els calers, segur. No tinc una altra explicació.
- Buenas tardes.
Silenci absolut fins que tu no dius res. No pot dir directament, buenas tardes ¿en que puedo ayudarle?. No. Tot converses petitetes amb el mateix objectiu.
-Buenas tardes, responc.
Llavors, encara que li diguis el número de contracte, el número de telèfon, el dni, el que vulguis. GNUEEEEEEEC, error. Sempre el tio necessita el contrari. Casualitat? NOOOOOOO.
-Dígame el número de telefono.
-931234567
-Es usted el titular.
- No, mi mujer. Y se llama cristina tal i tal con dni 38789658 T de tarragona y que ahora mismo le esta poniendo una colonia especial en la cabeza de una de mis hijas porque no hay manera de que los piojos, liendres y demás animalitos se le vayan y dejen de picarle el cuero cabelludo. Sabe? Lo que le quiero decir es que ahora no se puede poner.
Perquè és clar, si no ho dius, troben l’excusa per que pengis i hagis de tornar a trucar i per tant a passar pel tub i pagar uns quants leuros, que diuen alguns.
Total, que llavors em comença un rifi rafe dialèctic. Que si no entén el que li dic, que si por favor me espere un momento, que si tengo la factura delante, que si me depilo, que si soy del barça,....
Que li haig de donar el numero de compte nou i el vell. Tot i dir-li 18 números em diu que o li dic els 20 o res, que no ho pot fer. Li dic que s’esperi un moment que ho busco. Mentre ho busco, el tio em diu que haig de penjar i tornar a trucar. Ja sabem amb quin objectiu! Correcte, tornar a cobrar per establiment de trucada, per esperar, per estar ocupats, per comprovar dades.....
- Oye, una pregunta, li dic emprenyat. Verdad que he llamado a un 902 y lo pago yo?
Silenci indefinit.
Bé, al final vaig haver de penjar per buscar la informació que em demanava ja que ho tenia súper ben arxivat.
El més important en tots aquests temes i cabdal per a la vostra salut és escollir bé l’hora en què truques. És una mica similar a escollir bé les cançons d’un càsting o el vestuari per anar a una entrevista.
Has de trucar el diumenge a les 9 del matí, has d’haver passat una bona nit, has d’haver descansat, has d’estar serè, has de tenir la tranquil·litat de què tens 5 hores per endavant per poder solucionar-ho.
I sobretot, no has de tenir ni al·lèrgies ni estar refredat. Perquè? Doncs perquè si coincideix que parles com l’ós Iogui, esternudes o similar, ells s’hi aferraran i et diran que no t’entenen, que repitas por favor, que mejor llame en otro momento,etc,etc.
Sempre amb el mateix objectiu.
Tres
- Para consultas pulse 1, para pagos pulse 2, para estado pulse 3, para otras consultas pulse 4.
Cuatro
- Si desea cambiar la domiciliación, por favor llame al 902 012 220.
Cabrons, podieu dir-ho abans, òstia, penso. Marco el nou número i tornem-hi.
- Bienvenido a Orange. Para poder ofrecerle un mejor servicio telefónico, por favor, escoja de entre las siguientes opciones la que mejor se adapte a sus necesidades. Para temas relacionados con tal pulse 1…..para facturas pulse 3.
Tres
- Para no sé qué pulse 1, para lo otro pulse 2, para estado pulse 3, para cambios de domiciliación pulse 4.
Cuatro
En dècimes de segon haig de pensar entre les opcions que m’ha dit, treure’m el telèfon de la orella, prémer la tecla i tornar a escoltar, tot abans de què la màquina comenci a parlar de nou.
-Por favor, espere unos instantes, todos nuestros operadores están ocupados.
És estrany que tots estiguin ocupats. No m’havia passat mai! Sempre contesten de seguida, oi? Els primers 10 segons esperes tranquil, a partir de què torna a dir el missatge, et comences a posar nerviós perquè és clar, he trucat a un 902 que pago jo, no?
Penso en penjar però seria pitjor. Segur que hauria de tornar a passar pel mateix. Entre que busquen frases hiperllargues per anar fent córrer el comptador i que sempre estan ocupats, de mica en mica s’omple la pica i també els pebrots dels que hem d’esperar.
Finalment després de dos minuts aproximadament, et responen. Suposo que els dos minuts deu ser una norma de tots aquest tipus de telèfons. Tot és una conxorxa per treure’t els calers, segur. No tinc una altra explicació.
- Buenas tardes.
Silenci absolut fins que tu no dius res. No pot dir directament, buenas tardes ¿en que puedo ayudarle?. No. Tot converses petitetes amb el mateix objectiu.
-Buenas tardes, responc.
Llavors, encara que li diguis el número de contracte, el número de telèfon, el dni, el que vulguis. GNUEEEEEEEC, error. Sempre el tio necessita el contrari. Casualitat? NOOOOOOO.
-Dígame el número de telefono.
-931234567
-Es usted el titular.
- No, mi mujer. Y se llama cristina tal i tal con dni 38789658 T de tarragona y que ahora mismo le esta poniendo una colonia especial en la cabeza de una de mis hijas porque no hay manera de que los piojos, liendres y demás animalitos se le vayan y dejen de picarle el cuero cabelludo. Sabe? Lo que le quiero decir es que ahora no se puede poner.
Perquè és clar, si no ho dius, troben l’excusa per que pengis i hagis de tornar a trucar i per tant a passar pel tub i pagar uns quants leuros, que diuen alguns.
Total, que llavors em comença un rifi rafe dialèctic. Que si no entén el que li dic, que si por favor me espere un momento, que si tengo la factura delante, que si me depilo, que si soy del barça,....
Que li haig de donar el numero de compte nou i el vell. Tot i dir-li 18 números em diu que o li dic els 20 o res, que no ho pot fer. Li dic que s’esperi un moment que ho busco. Mentre ho busco, el tio em diu que haig de penjar i tornar a trucar. Ja sabem amb quin objectiu! Correcte, tornar a cobrar per establiment de trucada, per esperar, per estar ocupats, per comprovar dades.....
- Oye, una pregunta, li dic emprenyat. Verdad que he llamado a un 902 y lo pago yo?
Silenci indefinit.
Bé, al final vaig haver de penjar per buscar la informació que em demanava ja que ho tenia súper ben arxivat.
El més important en tots aquests temes i cabdal per a la vostra salut és escollir bé l’hora en què truques. És una mica similar a escollir bé les cançons d’un càsting o el vestuari per anar a una entrevista.
Has de trucar el diumenge a les 9 del matí, has d’haver passat una bona nit, has d’haver descansat, has d’estar serè, has de tenir la tranquil·litat de què tens 5 hores per endavant per poder solucionar-ho.
I sobretot, no has de tenir ni al·lèrgies ni estar refredat. Perquè? Doncs perquè si coincideix que parles com l’ós Iogui, esternudes o similar, ells s’hi aferraran i et diran que no t’entenen, que repitas por favor, que mejor llame en otro momento,etc,etc.
Sempre amb el mateix objectiu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)